La capacitat de ser a tot, amb tots i a tothora.
De la mateixa manera que la taxitura de la meva veu és àmplia i pot cantar alts i greus,
la capacitat de regeneració mental que tinc, inclús a mi em flipa! (i ja deixo de banda la física).
I amunt i avall. I del darrer post fins avui que només han passat 4 dies ja em sembla que fou ... no se fa dues setmanes?.
La vida, companys, és això aprofitar-la, exprimir-la, viure-la, patir-la, conèixer i disfrutar de la gent que et fa riure i que et fa ballar, gent de mirada clara i diàfana que lluita per tenir una vida fantàstica.
És treballar, cantar, vestir-se, despullar-se, ballar, dormir (i no deixar dormir), veure, menjar, riure, és parlar, fer-se carreres a les mitges i acabant mig desmaiats de tant de tot!!
(maite, tu que paties q el meu silenci era la meva crisi cícicla de cada tardor i amb la meva veu ja vas quedar ben tranquil·la, aquesta és diferent, pq ja tocava, no?)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada