Ja no tinc balcó

Ara tinc una terrassa com Déu mana!

Tornaré a escriure aviat. Noto que en tinc ganes.

Nova Oficina virtual de tràmits

cinc, quatre, tres, dos, u

No volia que s'acabès l'any sense escrire res al bloc.
pobre, què sol!
Seria un d'aquells post ple de reflexions sobre el 2009
però serà un pots ple de proposits pel 2010.

i ho deixaré amb cinc verbs
LLEGIR
ESCRIURE
CÓRRER
APRENDRE
ESTIMAR

Amb quatre espais
EL MAR
LA MUNTANYA
MIRALCAMP
BARCELONA

Amb tres coses
LA BICICLETA (espero que nova)
LA FRUITA
EL SOL

Amb dos adJectius:
BONIC
NET

amb una persona:
TU

BON ANY NOU DEU!

Cocacolaaaa, sssservesssaaaaa, ácuaaaaaaaa

Diumenge tarda. Fa una calor d'espant.
A la platja. L'únic lloc on es pot estar, bàsicament per dos motius: pots anar amb poca roba (i ningú et mira i no et diu res) i hi ha aigua (fresca i neta aquest cap de setmana) aprop.
Remeis contra la calor d'aquest estiu avançat.
Barcelona. Barceloneta. No hi ha un metre de sorra lliure. Estem atapeïts, tothom per terra, un al costat de l'altre.
Banda sonora: cervessa, cocacola, aguaaaaaaaaa, en totes les versions, en totes les tonalitats, n'hi ha que li posen traducció multiidioma a més de quatre llengües. S'afegeix la versió de massatges , els que porten coco, el de safata de donuts sobre el cap (no us el podeu perdre), els que pinten tatuatges amb henna falsa i un llarg etcètera.
És espectacular. És un espectacle.
Aixequem el cap, en un minut mirem tota la gent que està de peu, caminant, recitant, amb bosses de plàstic, amb neveres portàtils, amb quaranta pareos a la ma, amb cistelles plens de ccos pansits... és un formiguer de gent que no paren, no paren, no paren, no paren...

Els comptem: calculem un "vending"per cada quatre banyistes.
Ho trobem curiós, desproporcionat, exagerat. Té un punt de dantesc.


Amb lo bé que s'està a les piscines del meu poble.

propòsits

Fou propòsit de l'hivern ja obrir la balconada, però una primavera calenta m'ha tingut atabalada.

Fou proposit enmig del fred destinar estones a la inspiració, però un canvi d'orientació ha mantingut el tancat el balcó.


Es propòsit d'aquest estiu tornar a obrir el balcó i escriure alguna cançó.

Mare de Déu del Candeler a dos dies de febrer, si Sant Blai és el tercer endevina quin més és....

Per Santa Llúcia un pas de puça.
Per Nadal un pas de pardal.
Per sant Esteve un pas de llebre.
Per Any Nou un pas de bou.
Per sant Antoni un pas de dimoni.
Per la Candelera una hora entera.

Queda una mica més de la meitat de l'hivern, enguany està sent dur: vam tenir molta neu per Sant Esteve, molt de fred la setmana de Reis, una ventada d'escàndol fa un parell de setmanes, molta aigua aquest cap de setmana i ara encara plou: la candelera plora ;)

Jo, sincerament, ja en començo a tenir prou: He esgotat el meu repertori de jerseis de coll alt, estic farta que se'm tallin les mans i he gastat més que massa en calefacció.
Tot i això , ja ha passat el pitjor, els mesos d'octubre, novembre, desembre i gener són freds i grisos. Si, ja ho se, tenen un punt de recolliment que compensa i que ajuden a mantenir l'equilibri de la disabauxa dels mesos d'estiu, però son sobretot foscos, massa negres amb excessiva nit.
El febrer continua sent fred, no ens enganyem:estem al mig de l'hivern! però és curt, el dia s'allarga i el sol (quan en fa) ja escalfa (" el sol de febre mascara com un carboner" deia el padrí) i això, diga'm optimista, vol dir que la primavera ens espera....

Hem de tancar el balcó i obrir un finestra??

Temps era temps, jo tenia un bloc.
No n'era esclava, hi escrivia de tant en tant.
Alguna cosa.
M'agradava.
Escrivia petits poemes,
explicava coses: curiositat, anècdotes, alguna angoixa i més alegries.
M'ho prenia com allò que és: un recull d'experiències de vida.
Però ho intentava fer una mica bé (tot i escriure molt depressa) pq sabia que potser algú ho llegia.
Tenia lectors fidels, no molts, però bons.
Avui fa tres mesos que hi vaig escriure per últim cop,
sense pretendre-ho.
Què ha passat?
S'ha acabat la inspiració?
No tinc temps?
No m'agradava?
No em llegia ningú?
Algun comentari fora de lloc?
He perdut el password d'entrada?
Ja no tinc balcó?
No tinc perspectiva?
No tinc criteri?
No tinc què explicar?
No m'apassiona escriure?
No em passen coses?

Res de tot això... ha passat una cosa:
EL FACEBOOK
no només em va treure l'hàbit de la lectura,
sinó a més m'ha robat l'habilitat de la literatura.
I de la mateixa manera que he tornat a llegir amb avidesa
tinc intenció d'obrir el balcó, de nou.
I tancar una finestra

tornaré