Diumenge tarda. Fa una calor d'espant.
A la platja. L'únic lloc on es pot estar, bàsicament per dos motius: pots anar amb poca roba (i ningú et mira i no et diu res) i hi ha aigua (fresca i neta aquest cap de setmana) aprop.
Remeis contra la calor d'aquest estiu avançat.
Barcelona. Barceloneta. No hi ha un metre de sorra lliure. Estem atapeïts, tothom per terra, un al costat de l'altre.
Banda sonora: cervessa, cocacola, aguaaaaaaaaa, en totes les versions, en totes les tonalitats, n'hi ha que li posen traducció multiidioma a més de quatre llengües. S'afegeix la versió de massatges , els que porten coco, el de safata de donuts sobre el cap (no us el podeu perdre), els que pinten tatuatges amb henna falsa i un llarg etcètera.
És espectacular. És un espectacle.
Aixequem el cap, en un minut mirem tota la gent que està de peu, caminant, recitant, amb bosses de plàstic, amb neveres portàtils, amb quaranta pareos a la ma, amb cistelles plens de ccos pansits... és un formiguer de gent que no paren, no paren, no paren, no paren...
Els comptem: calculem un "vending"per cada quatre banyistes.
Ho trobem curiós, desproporcionat, exagerat. Té un punt de dantesc.
Amb lo bé que s'està a les piscines del meu poble.
1 comentari:
a crisi que apreta
Publica un comentari a l'entrada