Per molts anys JOVE.CAT

JOVE.CAT celebra un any. Amb 600.000 visites, aquest portal, impulsat per la Secretaria de Joventut, ha recollit el dia a dia dels joves, a través de les notícies d'actualitat i d'un ampli ventall de recursos i d'informació pràctica i actualitzada.

Un any després del naixement, el JOVE.CAT s'ha consolidat com una font imprescindible d'informació per als joves. Així ho constaten les dades: el portal rep una mitjana de 1.500 visites diàries, i les informacions en matèria d'habitatge, treball, educació i formació, i vacances i estades han estat les més consultades pels usuaris.

Un món de recursos

A més de les notícies i de l'agenda de recomanacions setmanals, el JOVE.CAT conté un ampli ventall d'informacions, organitzades en dotze àmbits temàtics diferents. Aquestes dotze seccions apleguen una gran quantitat de recursos i serveis sobre habitatge, treball, educació; economia, cultura i tecnologia, vacances, salut, participació i solidaritat; convivència, esports i medi ambient, i donen respostes a qüestions tan diverses com els passos que cal seguir a l'hora de trobar pis per Internet; matricular-se a la universitat; fer-se un pírcing o un tatuatge amb garanties o reciclar un ordinador que ja no fem servir, per posar-ne alguns exemples. Alguns dels temes més interessants pels joves s'amplien a la col·lecció de dossiers especials i són recollits al butlletí setmanal.

Durant aquest primer any, els internautes també han pogut gaudir de 'la foto del dia', una selecció de les millors instantànies dels participants del Fotoconcurs, que anualment organitza el Carnet Jove, i que apareixen just a la pàgina d'entrada del portal.

Algunes curiositats

El pic més alt de visites s'ha registrat els mesos de maig, juny, juliol i setembre d'aquest any, i la notícia més visitada de tots aquests mesos d'existència és 'L'hora de triar la carrera universitària', publicada el 8 de juny passat. El moment de la setmana en què més gent es connecta al portal és, segons les estadístiques, el dimecres a les dues del migdia i la durada mitjana de cada visita sol ser d'uns dos minuts. Durant tot aquest temps, a més, el servei d'assessorament en línia que incorpora el portal des de fa sis mesos ha tramitat de manera personalitzada mil peticions dels usuaris, majoritàriament sobre formació, treball i habitatge.

JOVE.CAT és un projecte de la Secretaria de Joventut del Departament d'Acció Social i Ciutadania, en col·laboració amb la Direcció General d'Atenció Ciutadana, que espera complir molts anys més.

(extret de jove.cat 22/10/2008)

Barcelona... una puta de luxe

Un altre punt de vista sobre la ciutat on vivim...

8 de octubre. Barcelona, "una puta de lujo".

via NEGRO SOBRE BLANCO by Santiago Miró on 10/8/08

Ana S. Pareja, coordinadora editorial de Melusina.

“Odio Barcelona” (Edt. Melusina) es el título de un libro escrito por una docena de jóvenes en la ciudad de Barcelona, en la que (mal) viven. Es la urbe que han visto del otro lado de la estampa acostumbrada. Doce relatos ensayísticos que denuncian las miserias de la capital catalana, su desnaturalización, la invasión del turismo, las actitudes incívicas o la dictadura del diseño. Al alcalde se le tilda de “pelopolla”. Y a la ciudad que gobierna se le califica de “creída” y hasta de “puta de lujo”.

El libro lleva casi tres semanas en el mercado y ya ha levantado cierta polémica. Algunos críticos dicen que su prosa deslenguada es todo un ejercicio de plausible y necesaria irreverencia. Otros, sin embargo, lo entienden como un recurso facilón para vender libros como rosquillas. Un libro que ha sentado muy mal al Consistorio. “Nos consta –declara la coordinadora editorial, Ana S. Pareja– que, en ciertas páginas web ligadas a esta institución, se están realizando comentarios contrarios al libro. Se nos reprocha haber utilizado la palabra Barcelona en el título. Pero, gracias a ese logo, a esa marca y a la polémica suscitada, el libro se está vendiendo bien. La editorial ha apoyado el lanzamiento con un vídeo promocional que no tiene desperdicio, en el que los autores lanzan, metafóricamente hablando, una bomba contra la ciudad en la que viven”.

“La prostitución de baja estofa –comenta Eloy Fernández Porta, que cierra el libro con el capítulo “Odio”– se vende al cliente; pero, a medida que el producto asciende, es el consumidor quien se vende. Barcelona es una puta de lujo y ya no necesita meterse en la cama con nadie. Sin embargo, todo el mundo (en el alcance global del término) pretende haberse acostado con ella y conocerla, aunque sea a través de conversaciones noctámbulas. Eso es lo que la hace mundana".

“Barcelona putea –señala Llucia Ramis– en todos los sentidos. Prostituye desde que se hizo un nombre, desde que se convirtió en una marca equiparable al conejito Playboy. Pero también jode. Quien se deja penetrar por ella lo hace con gusto, se siente privilegiado, considera que forma parte de un club selecto que nada tiene que ver con la sodomía. Y pide más”. Para esta coautora del libro, Barcelona se ha convertido en la gran madame vendida al mejor postor, rendida a los mimos de otros, pero no de los propios ciudadanos. Y no duda en atacarla sin tapujos: “El imperativo ‘fashion’ acaba haciendo mella en nuestra dama […]. El objetivo es quitarse alguna que otra arruga, pero, ya en el quirófano, los especialistas se toman la libertad de ir más allá y le practican una lobotomía completa”.

Carol París, otro de los autores que la describe, dice: “Barcelona es una ciudad con miedo, un recelo a lo inesperado, al desconocido, al golpe a traición ¿De qué tenemos miedo? ¿De lo mismo que somos?” Y Hernán Migoya: “Ella (BCN) se deja hacer. Le prometieron que la pondrían guapa, y permite que la perforen, que la destripen, que la entuben, que la ensanchen feamente por los tres costados que no limitan con el mar. Nadie se queja [...]”.

Mañana, jueves, a las 19 horas y media, se presentará el libro en Barcelona. Será en el Bar Electric y en la fiesta puede haber alguna chispa o cortocircuito disperso y no controlado.

Brúixola

Vaig perdre la brúixola un matí qualsevol.
Quan de sobte, al posar el peu a terra,
no sabia on era el nord.
Em vaig plantar davant del calendari
i els dies tots eren igual:
els damunt i els de més avall.
I fou, quan de sobte, vaig trobar un forat al meu costat
i una taca a la camisa,
i un futur arremangat.
...