ENS HI ANEM!!!!!!!!

Gràcies Leeds!! Sou lo més millor!!
Serà fantàstic:
estiu
bruce
camp nou
totes
juntes!
AIXÒ NO ES POT AGUANTAR! :-)

Des del 16 d'octubre de 2002 no he tornat a tenir la sensació de pell de gallina durant més de dues hores: espero repetir-ho.
D'aquell dia diuen:

"... i tot els assistents van sortir del recinte amb els ulls esbatanats i la pell de gallina. 165 més vells però molt més savis. Springsteen ho va tornar a fer. (El Periódico, 17/10/02)"

(repicó de post avui!)

TARTA TATINNNNNN

Passen coses i en passen moltes i passen depressa i no trobo el temps, ho potser la inspiració per actualitzar el bloc.
Hi ha viatges no un, sino dos!! (Sevilla i olé!)
Se'm trenca la clau del pis just a l'ultim tomb per obrir la porta, m'entra una suor freda i penso: fes el que sigui però has d'entrar a casa (és diumenge més enllà de la mitja nit) i entro i arreglo el pany, que s'ha de ser espavilada, òstia!! .
Tinc un pis que acumula gent i sopars, tants o més que en els darrers dos anys i es debat sobre el sistema educatiu i es buida el moble-bar i es canta fins les tantes amb el singstars.
I no fem esport perquè les ganes de fer-ne se n'ha anat amb la inspiració a donar un volt.
I vaig a l'Ikea, cap al tard que no hi ha ningú, i casa se m'acumulen llums per penjar, penjadors per clavar, tauletes per falcar (s'accepten voluntaris... a canvi de lo que sigui -bueno parlem-ne abans, si de cas).
I època d'aniversaris, de sms, de comprar regals tot i que el Nadal me la bufa..
I redescobreixo la nit, els cubates amb plural, les converses, i els riures...
I ens tornem a llevar tard i amb el cap rebotat... potser tens raó: tots el camins porten al mateix lloc però aquest és més distret!
Ni que ho juris!

Exhibició impúdica

Divendres passat vaig estar participant en unes jornades sobre "joves i cultura" a Lleida. Estrictament, ha estat la primera vegada que he parlat en públic com a ponent... tot i que ja porto uns quants dies de recorregut d'escenaris, projectors i micros... ho passo malament, ningú es pot imaginar com em va el cor deu minuts abans de començar...però al final tot i ser molt lluny de ser bon speech, me'n vaig sortir prou bé.

No us volia parlar de les meves poques i males habilitats, disfressades de falsa modèstia, sinó de la meva intervenció en el torn de precs i preguntes del ponent que parlava davant meu...

Un altre que està a la "page" ¡ que parlava de les mil lloances de la web 2.0, de les xarxes socials, que si no tens un bloc, un fotolog, un del.ici.us, no saps que és un cloudmap, no tens fotos al fliker i el teu grup al myspace, no has vist 300 vídeos al youtube, en el darrer mes i no fas treballs de l'escola amb la wikipèdia no ets ningú, perquè ara nosaltres som el mitjà....

Si si , penso, ... molt interessant, molt interessant... (passeu-me el micro)

I jo que li dic:
Company, fins l'any 82 que només teníem 2 canals de tele i tothom hi volia sortir -i guanyar un cotxe a l'1,2,3. L'any 96 per fer una web havies de ser informàtic, programador, tenir diners, espais, servidors, hostings, ftps per fer una web... i tothom pagava molts diners per tenir la seva.

I continuo:
Jo em crec a mitges això de l'èxit de la web 2.0, em crec una mica la bidereccionalitat dels continguts, una mica menys el coneixement compartit (què passa , què tothom és tant "listo" com per dictar sentència) , no tant la democratització de la informació... però el que si que crec és que la web 2.0 és la manera fàcil, ràpida i sobretot barata de sortir a la tele (diga-li pantalla que tot és el mateix) per això ha triomfat, sobretot per això, i això si que m'ho crec :

Per què, al cap i la fi, tots som uns exhibicionistes i , si hi ha algú que no li agrada ensenyar, xafardejar si que ens agrada a tots , oi?? (per això m'he instal·lat en un balcó)

Per cert, ja en parlava un dia al fotolog: La prostitució del propi jo


ps. títol manllevat d'una novel·la, crec, que d'en Tom Sharpe

ja el tenim aquí

Les passarem canutes si l'hivern ja comença ara i així de fort...
a mi de l'hivern m'agraden tres coses (aquestes i només aquestes!!):

1. el meu nòrdic, que m'estima tant que a primera hora del matí fa osmosi i se'm queda enganxat
2. les taronges, no cal dir res més que ja sabeu la debilitat que tinc per aquest fruita
3. i els jerseis de coll alt, per contrarestar aquests escots, mig vertiginosos, que tant m'agrada lluir quan fa calor.

Però tot això no compensarà, mai, el malament que em senta el fred... aquella tos que no marxa, les mans tallades i ara descobreixo que em fa al·lergia als ulls....
I jo que que he tingut un cap de setmana de família, ron, esports, berenars i sopars i que avui començava el dia contenta, pq hi havia molts motius, tenia un ulls com si portés tres dies plorant.... però m'he posat un jersei de coll alt, he menjat taronges, sopat carxofes... i , a més, he trobat el trucu per trobar la nòrdica calenta quan m'hi colo cap dins....

i qui no s'aconforma és perquè no vol!

Una bleda amb pretensions d'enciam!

Avui és d'aquells dies que escriuria molt,
que em convindria escriure molt,
per buidar pap, per endreçar el cap.

Parlaria de tots aquests riures que darrerament ens han desbarrat la cara.
Escriuria sobre els tres cops que he plorat en les darreres 24 hores: d'enyor, de felicitat i d'inseguretat.
Explicaria que sé on sóc i què vull.
Diria que avui he patit molt.
Filaria, paraula per paraula, tot allò que m'heu dit i us lligaria a tots, fort, amb aquest cordill, per tenir-vos ben aprop.
Exclamaria que avui m'he fet una mica més gran
Descriuria que al cap i a la fi... no sóc més que una bleda amb pretensions d'enciam.
Gravaria al terra una frase que un desconegut avui m'ha dit:

"No només t'apassiona la feina, t'apassiona la vida"

Golfe Juan, 3/11/07

Tot i ser de terra endins
una de les coses que més m'agrada és posar-me prop del mar,
el nostre, i mirar-lo.
Aquest cop mirant cap al sud i a la tardor.
Però sempre un relax,
un regal.

"Yo soy esa"

Des del balcó provo de fer canvis
passem del color ros i curt
i les ulleres fosques,
als cabells llargs i foscos
i ulleres vermelles.

Tat se val si negre o blanc
continuaré sent com sóc
quan sigui gran!

CASTANYADA

Ahir al vespre pensava que m'havia fotut un cop al cap i que m'havia despertat al mes de febrer: la gent anava a disfressada pel carrer!!!.
Coi!
Però si ahir era la castanyada !!!!

Però si fa quatre dies la castanyada era una de les dates importants al calendari: sopar de pa amb tomàquet, molta sangria, whisky barato i litres de castanyes (les castanyes es mesuren litres i no en kilos) banyades amb moscatell.
Lo més fotut de tot, no és que hi ha una generació que ens fet de grans a molt grans sinó que les generacions dels peques (la canalleta que va al cole) puja empeltada de tradicions americanes com això del Haloween i les carabasses buides... i a mi no només em fa una mica de peneta, sinó que em fa por... perdem les arrels? no sabem que signifiquen les nostres festes i pugem al carro d'allò que ens diuen des de fora.??
A Haloween es disfressen per espantar els esperits als morts...
aquí fem panellets com a dolça ofrena funerària.
I mengem castanyes pq els campaners que es passaven la nit sencera tocant a morts i per recuperar-se del cansament menjaven castanyes (molt calòriques) i bevien vi dolç (moscatell).

Tot està bé de celebrar però cadascú lo seu, coi!

Més info sobre la castanyada.