que em convindria escriure molt,
per buidar pap, per endreçar el cap.
Parlaria de tots aquests riures que darrerament ens han desbarrat la cara.
Escriuria sobre els tres cops que he plorat en les darreres 24 hores: d'enyor, de felicitat i d'inseguretat.
Explicaria que sé on sóc i què vull.
Diria que avui he patit molt.
Filaria, paraula per paraula, tot allò que m'heu dit i us lligaria a tots, fort, amb aquest cordill, per tenir-vos ben aprop.
Exclamaria que avui m'he fet una mica més gran
Descriuria que al cap i a la fi... no sóc més que una bleda amb pretensions d'enciam.
Gravaria al terra una frase que un desconegut avui m'ha dit:
"No només t'apassiona la feina, t'apassiona la vida"
4 comentaris:
Imma, em fa feliç sentir-te i llegir-te que ahir et vas fer gran. Ho saps, oi, que a tots ens toca? i que una cosa que no ens van ensenyar de petits (vaja, a uns menys que a d'altres)és que la vida és dura i que el món és ple de males persones?
Però ens hem fet grans, o ens n'anem fent i, per sort, també veiem que la vida, alhora, és una experìencia increïble plena de sorpreses. I més important encara, alguns de nosaltres tenim la sort d'haver conegut persones extarordinàries amb qui compartir-la.
T'estimo molt, ja ho saps.
Marta
Benvolbleda,
Per tal de ser precisos en les apreciacions he optat per anar a la font i aclarir els meus dubtes.
Sant DIEC2 diu:
Bleda
3 m. i f. [LC] Persona no gens espavilada, mancada de vivor, de tremp. És una bleda assolellada. No en farem res, d’ell: és un bleda.
Per tant, rectifico.
Benvolguda.
Lamento discrepar del títol de la teva entrada però he de dir-te que que el substantiu "bleda" de cap de les maneres s'ajusta a la realitat per definir-te a tu, si més no a la llum de la ciència filològica.
És per això entenc que la denominació "enciam" s'ajusta molt millor a les teves característiques. Encara més. L'acció d'enciamar (pròpia de l'enciam)ho defineix perfectament.
enciamar
v. tr. [LC] [HO] Amanir amb sal, oli, i, sovint, amb vinagre i altres condiments.
Ah, lo de fer-se gran no ha de preocupar-te, no és res que no es curi amb els anys. Tranquil·la.
Mentre, per il·lustrar-nos lúdicament proposo una estrofa del gloriosos trincaires que ens apropen a les virtuts de la noble hortalisa. Per cert: a que mai heu sentit que hagi existit cap guerra de bledes?
"Ja ha començat la guerra de l´enciam,
a França s´esvalota l´aviram.
Les pastenagues fan de projectils,
les albergínies de missils.
Cridem: "Sant Jordi ! Desperta ferro !
Vive la France allez, allons enfants de la patrie"
Fan macedònia, fant tuttu-frutti
i una samfaina molt difícil de pair.
Entrez, entrez
à la Comunité.
Veureu, veureu
que bé que ho passareu !"
Imma!????
quan anem a fer una cerveseta?
Barrufet!!!!!
m'encanta la Trinca, de peque me les sabia totes!
Publica un comentari a l'entrada