Wa Yeah!

Lletres sense cap tipus de sentit
i amb tot el sentit del món.

Gran nit ahir al Líceu amb Antònia Font.
Aquest teatre que van cremar per fer-lo de tots (diuen) ... i jo ahir i vaig anar per 11,90€ i amb texans i ulleres de pasta (com la resta de públic)

Una disfrutada de les veritat.
Un gaudi per ulls, orelles i sentiments.

"Jo cant sa lluna i s´estrella, sa jungla i es bosc animat,
es tren, es vaixell, s´avioneta i es teu submarí aquí aparcat.
Jo cant es cafè i sa galeta quan dius "tu podries ser meu".
Què sexi, què dolça i què freda, wa yeah!
Sa zebra que passa un semàfor i com se desmunta un bidet,
Cosmètics i Margaret Astor, ja se com s´escriu Juliette!!!
Jo cant sa rosa i es cactus i moltes més coses també,
Un llapis d´Ikea, un pistatxo, wa yeah!
Què divertit lo que escric quan estic avorrit,
Per exemple es teu cos, es jersei destenyit,
Es carrer blanc de sol,
Es meu cos a damunt (per exemple) es teu llit,
De penombra i llençols amb es termo espenyat,
Per exemple adormits.
Jo cant sa lluna i s´estrella, sa jungla i es bosc animat,
Es tren, es vaixell, s´avioneta i es teu submarí aquí aparcat.
Jo cant sa fruita vermella i quan acabi riuré.
Calàpets, nenúfars, princeses, wa yeah!"

ps. Ahir si que va ser una perspectiva des de l'alçada com bé subtitula aquest bloc

Afegeixo un parell de vídeos: "Wa Yeah!" i "C33 - Loops - Amb Antònia Font al Liceu".

Usabilitat

La usabilitat és aixó:

Extret de: Chiquiworld, ho he trobat genial

La utilitat del buit

El buit és ple i immens!
i s'omple d'espai, de colors, de sorolls.
El buit és ple forats on normalment hi ha cotxes.
El buit és dimensió en el dibuix de les persianes baixades.
El buit és de color blau quan bufa el vent
El buit és gris amb núvols com castells
El buit és humit i gèlid.

I la utilitat del buit transforma el barri.
I sense haver marxat, marxes.
I mires amb ulls encuriosits espais que abans no hi eren i que demà... hi tornaran a ser.

I la utilitat del buit
et redimensiona el temps,
en dies que són més llargs i dóna per fer de tot:
Per buscar un forat en mig del buit
i donar-li un color, una forma, un sentit.
I aprofitar-lo
abans ... que arribin, els altres.

.....
m'inspira el títol el silenci d'aquests dies, els colors dels matins i les tardes, la laxitud d'uns dies freds, primaverals i ben aprofitats. M'inspira el poder aparcar allà on vull i pedalar pels mig dels carrers. M'inspira el títol una banderola penjada a les faroles d'una exposició al Museu de les arts decoratives.
M'inspira tot.

" El no-res, el silenci o l’interval,
com a elements imprescindibles per a la creació."

......

En català, bon dia tot el dia

Bon dia tot el dia

(29/04/2005) Els espanyols fan una cosa extraordinàriament rara: diuen buenos días només durant el matí. Seria més comprensible que durant el matí diguessin buenas mañanas –com es fa en anglès (good morning) o en alemany (guten morgen), i això s’oposàs a buenas tardes i buenas noches. Però no, diuen buenos días i només durant el matí. Els altres idiomes que diuen bon dia –com el francès, l’italià, el mateix alemany i molts altres– diuen bon dia mentre és de dia, no durant el matí, com és de pura lògica matemàtica. I això tant si tenen com si no tenen un equivalent del buenas tardes.
En català fa molt que va entrar el castellanisme bones tardes, òbviament en plural, i l’entrada va anar associada a la reducció del bon dia a la salutació matinal. Un hispanisme que va restar molt arrelat a tota la part del país que va de Pirineus cap avall. Com que la forma plural del castellanisme era massa estrident al costat de les altres fórmules en singular, els descastellanitzadors, en lloc de suprimir simplement el forasterisme i retornar al bon dia tota la seva amplitud, van tenir la lamentable pensada de “singularitzar” el castellanisme, com si amb aquest maquillatge es fessin la il·lusió que l’havien suprimit. No sé quan va produir-se la invenció de l’esguerro bona tarda, però per les informacions que tinc, el va difondre Salvador Escamilla, per mitjà dels seus programes de ràdio, de manera que la Corpo ja el va trobar difós. Més endavant, s’ha escampat pel País Valencià l’equivalent bona vesprada, calc semàntic del mateix calibre que l’esguerro de n’Escamilla, engendrat amb la major bona voluntat però amb clar infortuni. Per sort, a Mallorca no s’ha “inventat” ni bon horabaixa ni bon capvespre (que sonarien tan estranys com bon matí), i hom continua –ara per dissort– amb el tradicional bones tardes. La inefable IB3 ràdio ha adoptat el criteri de fer servir sistemàticament aquesta darrera fórmula. Bona tarda/bona vesprada/bones tardes són, doncs, un perfecte símbol de la funesta tripartició lingüística del país i del fracàs en la construcció d'una llengua nacional.
La Universitat de les Illes Balears just ara ha elaborat un llibre d’estil per als mitjans de comunicació de les Illes, on es formula una proposta que, sens dubte, és la millor, la més genuïna, la que supera la fragmentació i la que tots els partidaris de la llengua comuna hauríem de voler per a tot el país (prou que m’he escarrassat a defensar-la). La proposta és d’utilitzar bon dia fins a l’arribada del vespre, i després passar a la parella bon vespre/bona nit (arribada/comiat). És a dir allò que fan la majoria de llengües europees.
Ara sortiran els qui diran que tot això és molt bonic, però allò altre ja està “massa implantat”. Ja ho sabem, sempre diuen això. Doncs jo faig una crida entusiasta especialment a principatins i valencians a defensar el sistema de salutacions unificador i genuí. Ja ho sabeu: sempre que us diguin bona tarda, responeu amb força i sense vacil·lació amb un llampant i sonor bon dia. El principi és “bon dia tot el dia”.
Ah, i si hem d'intentar guanyar aquesta batalla, difoneu aquest article si us plau.

Extret de la xarxa
Recuperat del racó.

ADHEREIX-TE AL RACÓ DE L'AMOR!

El racó de l'amor ha desaparegut per imperatiu reial!


Aquell petit espai de paret i de vida
nascut en un moment :

dolç,
fort
i calent

(com l'amor)

ENS FALTARÀ EL RACÓ PERÒ MAI L'AMOR!

La grandesa de la misèria humana es demostra quan s'enveja allò que no existeix

CAMPANYA D'ADHESIÓ AL RACÓ DE L'AMOR!

No me'n adono

Plis, plas, plis, plas (aplaudiments).
Axeco el cap i instantàniament se'm posa la cara vermella i calenta.
Hi ha 20 parells d'ulls que em miren i riuen.
Em sorprenc i ric més que ells i em poso més vermella que abans.

Un minut abans jo a la inòpia, a la meva. Feia un minut que la classe d'anglès era acabada.
(Ara m'agrada això d'anglès, pq se alguna cosa més que fa TRES mesos i pq m'ho passo bé, gent diferent, de totes les edats i que no tenen res a veure amb la vida. Gent maca i divertida, i m'agrada anar-hi, sobretot per això últim).
Com que vaig programada, un cop tanco el llibre penso que ara em tocar anar a cantar, i al moment, sense adonar-me'n, mentre poso tots els bolis de colorets a l'estoig començo a cantar amb veu fluixeta una cançoneta nova que ens hem après, ni me'n adono que ho faig, ni m'adono que no es prou fluix.
Tots em senten i abans de sortir per la porta senten la meva veu i es giren.
Un a l'altre es van tocant i se'm queden mirant i jo atrafegada amb l'estoig, els llibres, la bufanda, la bossa de la carmenyola i el bolso ni me'n adono. De cop miro al terra hi veig peus parats a prop meu i de cop:

plis, plas, plis, plas (aplaudiments)
aixeco el cap i instantàniament se'm posa la cara vermella i calenta.
Hi ha 20 parells d'ulls que em miren i riuen.
Em sorprenc i ric més que ells i em poso més vermella que abans.

Un instant curiós,
un moment de riures,
un minut de glòria?
:)

Dones

Mujeres

Me estremeció la mujer que empinaba a sus hijos
Hacia la estrella de aquella otra madre mayor
Y como los recogía del polvo teñidos
Para enterrarlos debajo de su corazón

Me estremeció la mujer del poeta, el caudillo
Siempre a la sombra y llenando un espacio vital
Me estremeció la mujer que incendiaba los trillos
De la melena invencible de aquel alemán

Me estremeció la muchacha
Hija de aquel feroz continente
Que se marchó de su casa
Para otra de toda la gente

Me han estremecido un montón de mujeres
Mujeres de fuego, mujeres de nieve

Pero lo que me ha estremecido
Hasta perder casi el sentido
Lo que a mi más me ha estremecido
Son tus ojitos, mi hija, son tus ojitos divinos

Me estremeció la mujer que parió once hijos
En el tiempo de la harina y un kilo de pan
Y los miró endurecerse mascando carijos
Me estremeció porque era mi abuela además

Me estremecieron mujeres
Que la historia anotó entre laureles
Y otras desconocidas, gigantes
Que no hay libro que las aguante

Me han estremecido un montón de mujeres
Mujeres de fuego, mujeres de nieve

Pero lo que me ha estremecido
Hasta perder casi el sentido
Lo que a mi más me ha estremecido
Son tus ojitos, mi hija, son tus ojitos divinos

Sílvio Rodríguez

Ningú ens ho va dir

Ens portaven a classe per ser bones estudiants, per fer una carrera i per guanyar-nos la vida: que no hagis de dependre de ningú. Ens deien.
A mi em van ensenyar en horari extraescolar a fer punt de creu, macramé, mitja i tenia un tu-yo fet amb teler (això fa 25 anys, eh??) , però a casa meva, sobretot el meu pare feia més bona cara si anava a: anglès, mecanografia, informàtica i bàsquet. No tenia ni 12 anys !!.
Ens van educar per ser com ells, però no ho som.
La majoria vam arribar a la universitat, i vam ser bones estudiants.
Formo part d'un grup de gent i d'un ambient que vam començar a rebentar la nit molt d'hora i molt: però mai ens vam drogar, algú de tant en tant apareixia amb un peta però mai he vist més enllà d'això: vam ser bones filles.
Vam saber diferenciar amics de les amigues i no ens deixàvem tocar si no vèiem que allò anava amb sèrio: érem bones amigues i bones nòvies. ;)

Però hi ha una cosa que se'ls hi escapava com a persones de gènere femení també havíem de ser mares i ningú, ningú ni i als 7, ni als 17, ni als 25 et va dir com collons t'ho havies de fer.
Què n'hem de fer de tantes hores passades davant dels llibres? de tant demostrar que podíem dirigi? i que ho fèiem bé, de tant exigir que podíem cobrar més que ells si fèiem més i de millor manera?. Què n'hem de fer? Quan hem nascut per ser mares, per llevar-nos a les nits, per estriar-nos els pits, per treure mocs i fregar pitets.
Perquè ningú no ens va avisar de tot això!
No triguem a ser mares tant sols per què les relacions canviem, tardem en emancipar-nos , i cada cop som més líquids, sinó per moltes de les coses que es qüestionen amb una criatura sota el braç : "I ara què. Perquè ningú no em va avisar".

Va per totes vosaltres qui us trencat el cap i els colzes per situar-vos en un lloc merescut al mercat laboral i que amb el cap ben alt (i en detriment dels vostres espais personal , de salut, sou i parella) sou mares i sou treballadores.

NO HO FACIS

NO, no ho facis,
pensa-ho abans.
Deixa que et faci aquest favor
i empassat l'orgull de fer-ho tu.

Estalvia-t'ho, no val pena , tt farà mal.

No ho facis: et faràs un favor tot i que ara et dol.
No ho facis: no et donarà tranquil·litat.
No ho facis: trenca amb la constància.
No ho facis: mira cap a un altre costat.

No ho facis:
Escriu un diari
o
fes un poesia.

no ho facis