Humors, amors, projectes i trajectes

Setmanes de gener fosques i fredes
sensació d'hivern llarg i molt d'any encara per recórrer.
Els projectes semblen cims insalvables
i el dia a dia és corrupte i complex.

El cap explota i només vols dormir
quan vist des de fora el món et mira a tu.
Crides fort que necessites amor,
quan mires l'entorn i veus que tot t'hi porta.

De cop, el dia es fa net.
Dorms d'una tirada i les coses de cop :
flueixen i s'encaixen.
I de cop tens el que et mereixes
tot el món en ordenat en caixes.

Vigileu les portes (capítol 2 i últim)

Doncs anava a explicar una anècdota divertida, del tip de riure que em va agafar sota una tormenta immensa jo i la bici per carrer Tarragona (on sempre hi ha les portes obertes),

Com portant una bossa de paper amb unes sabates a dins... la bossa és va desintegrar,
Com només portava les anses enganxades al manillar de la bici,
i com la resta de bossa, la caixa i les sabates aguantaven soles l'aiguat.
Com les vaig anar a buscar i les vaig entaforar dins el bolso.
Com els mòbils van quedar inservibles pq es van mullar.
Com el bolso que era nou, va quedar gairebé inservible.
Com portava de molles .... inclús les calces.

Però no us explicaré això

Només que si aneu amb cotxe i aparqueu en un lateral i obriu la porta, vigileu que no passi una bici (la bici ha de passar el més aprop possibles a la vorera o als cotxes aparcats per no molestar en excés la circulació rodada).
Perquè avui un senyor ha obert la porta d'un Escènic just quan jo passava i m'he menjat la porta m'he fotut una òstia al genoll contra el canto i he saltat pels aires, he arrassat el guant que portava i m'he fotut una òstia al cul impressionat.
I la sort és que no passava cap cotxe, perquè era diumenge i eren les dues del migdia.
La sort.

La veïna de la bici (capítol 1)

La Mima venia de poble, molt de poble. Era poc fina de gestos i sobretot de paraules, no per això deixava de ser una persona educada, que sabia estar als llocs i tenia discurs i maneres (quan calia). Tenia un físic poc fi també, ni alta ni baixa (aquesta mida entre el 1.60 i 1.65) i més aviat amb formetes rodones de tot arreu. I sempre, sempre barrim-barrom, amunt i avall i depressa.
Vivia a les Corts i tenir per tenir semblava que tingués un camió trailer aparcat a la zona verda, però no!. Els seus amics, al salt de la trententena li van regalar una bici.

La Mima va pensar "estan locos", i tots els seus amics, que consideraven el regal una aposta arriscada (així com la pantalla plana de l'any anterior i tots els pijames de felpa de la dècada dels 20 van ser èxit) poc es pensaven que la bici era un "triumfo" sense precedents.

Des d'aquell mateix hivern va començar a baixar a la platja amb bici i pujar-la al funicular de Vallvidrera per passejar per les Aigües. No fou fins la primavera que va començar a fer-la servir com mitjà de transport (per voreres, carrils bici i també, però poc, per la calçada -mama por) i amb aquest entranyable tros de ferro es va embrancar, vuit mesos després d'estrenar-la, a fer els 900 km que separen Roncesvalles de Santiago de Compostel·laa seguint el camí de Sant Jaume.

De tornada la Mima va deixar de concebre altre mitjà de transport que no fos la seva bici. Els seus amics van aconseguir que la petita camionera fos una sostenible i moderna en aquesta ciutat tan fashion (sense trens, ni llum, ni carrils bici, però fashion si!) i fins i tots els veïns d'escala li diuen "la de la bici".... "ojo l'ascensor que baixa la de la bici"!!!!

Divendres passat .... un cop de vent i un torrent d'aigua la van fotre terra al mig del carrer Tarragona a ella i la bici....

fi del primer capítol
(to be continued)

Res es diu en va ni cap hora és isarda

T'enyoraré infinit

Per tot.
Pel que vam començar i mai vam acabar (el CR).
Per les cervessetes fora d'hora.
Per totes les trobades organitzades (i els circuits per encarpetar).
Per les confessions (t'he d'explicar una cosa...)
Per ser tan llarg,
i fer aquestes abraçades tan de dins,

La padrineta

Maleïda butllofa

Quan passes dos mesets sense calçar-te els quets i la setmana que ho fas te'ls poses 4 dies seguits, pot passar una cosa, que la pell de "princesa" es queixi i li agafi per fer sortir una butllofa.
Ja m'apuntava diumenge, però la vaig rebentar i semblava curada, ahir vaig sortir mitja horeta i la maleïda va rebrotar... i avui hem fet 40 minuts i casi que no acabo, m'havia posat un compeed, però l'he hagut d'arrencar tot arrugat enganxat entre la llaga...ara ja tota oberta. Bonic panorama, oi?? i el mal que em fot !!!

Total ara mateix, i avui precisament no he tingut un bon dia, no se si em veig amb cor de fer training vora la platja aquesta dissabte...(per cert, avui hi he anat, ara a la nit... i genial )

deixem passar demà a veure com evoluciona.....

bufff...
tant bé que anàvem...

Propòsits que no desitjos

Em penso que era en un Magazine de la Vanguardia de qualsevol d'aquests diumenges , que algun articulista (era la Lucía Etxevarría, ara me n'he enrecordat) parlava de que no era el mateix fer un llista de coses que desitjes, per l'any nou, que una llista de propòsits.
La cosa venia a dir que de desitjar ja pots desitjar ja que si no t'hi poses una mica de cara i t'ho proposes res de res.

Bé, doncs aquí van 10 propòsits per aquest 2008:

1. Deixar d'obsessionar-me tant per les coses (les bones i les dolentes).
2. Sortir a córrer dos cops per setmana.
3. Estalviar una mica (ni que sigui una mica).
4. No saltar-me les classes d'anglès.
5. Intentar fer coses amb perspectiva, és a dir, planificar.
6. No escriure tan ràpid com penso (que a vegades, ja ho se, em surten disbarats).
7. Intentar saber que és allò que veritablement vull.
8. Deixar de dir tantes sentències, que aquest ritme aviat farem el "libro gordo de petete"
9. Baixar els decibels d'histèria i/o limitar la velocitat dels meus moviments (inclús dormint)
10. NO DEIXAR-ME RES ENLLOC!! (difícil aquesta, eh??)

Una lluna africana per a tu!

De tots els mails que tenia per obrir aquests dies n'hi ha hagut un que m'ha fet una il·lusió tremenda.

Gràcies Cesc per pensar-hi,
Gràcies per portar-me la lluna ... de tant lluny.

2008

Surto a comprar raïm i xocolata per desfer sobre les brotxetes de fruita per postres, són la una del migdia, el super del costat de casa està a tope, passo, tornaré a la tarda.
Pel celobert de casa meva pugen i baixen aromes i olors de bons cuinars, jo dins la fase de buidar la nevera faig un dinar de combinacions estranyes.
Em calço de nou els texans i surto a buscar el que se m'ha encomanat, ja és fosc, són les sis de la tarda i ni rastre, ni al super ni enlloc, de la gentada del matí, la gent ja és Al cau empolainant-se o fent cuinetes per la nit.
Jo també ho faig, m'empolaino... lo just, surto a les 21h i 10m del vespre. Em sento observadora i miro al meu voltant, gent pel carrer, no molta però tothom vestit fosc i tothom amb coses a la ma, picant portes o caminant depressa qui fa tard (com jo!) . Intento endevinar que porten alguns botelles (vi, cava?), n'hi ha que necessiten dues mans per aguantar safates plenes de... ? (pastissos, canapes,?). Al creuar el carrer em trobo una família sencera, la mare parla per telèfon "ja venim, hi som tots!", els més joves porten un parell de tamborets sota el braç.
Jo també vaig carregada amb dues bosses... porto coses! :-)

Sopem junts, a gust, molt i avui molt més que un sopar excel·lent: exquísit! un parell de parell d'ulls tenen puntes de febre, una espatlla encabestrillada i dos dits socarradets I tot i això el plaer, els riures, el gust i sobretot la sort de compartir un dia especial amb gent especial. I riem, i cantem i ens cauen beures per terra i desitgem sort i salut i els telèfons que ara funcionen i ara no: piip, pip, piiiipp

I tornem cap a casa i fem un passejada curta, penjats del bracet com més m'agrada caminar i ens tornem a felicitar no només l'any sinó la sort de trobar-nos tots pel camí i parlem de nits de cap d'any, de retrovisors tancats (no cal que siguin trencats), d'allò que te d'especial aquest dia, el fer balanç i una llista de desitjos i també de propòsits i que el millor que et pot passar quan comences un any és que te'l desitgin bo, feliç i ple de coses bones!

Per tots vosaltres, que li tingueu!

Abraçades i petó per un 2008 rodó!