Vigileu les portes (capítol 2 i últim)

Doncs anava a explicar una anècdota divertida, del tip de riure que em va agafar sota una tormenta immensa jo i la bici per carrer Tarragona (on sempre hi ha les portes obertes),

Com portant una bossa de paper amb unes sabates a dins... la bossa és va desintegrar,
Com només portava les anses enganxades al manillar de la bici,
i com la resta de bossa, la caixa i les sabates aguantaven soles l'aiguat.
Com les vaig anar a buscar i les vaig entaforar dins el bolso.
Com els mòbils van quedar inservibles pq es van mullar.
Com el bolso que era nou, va quedar gairebé inservible.
Com portava de molles .... inclús les calces.

Però no us explicaré això

Només que si aneu amb cotxe i aparqueu en un lateral i obriu la porta, vigileu que no passi una bici (la bici ha de passar el més aprop possibles a la vorera o als cotxes aparcats per no molestar en excés la circulació rodada).
Perquè avui un senyor ha obert la porta d'un Escènic just quan jo passava i m'he menjat la porta m'he fotut una òstia al genoll contra el canto i he saltat pels aires, he arrassat el guant que portava i m'he fotut una òstia al cul impressionat.
I la sort és que no passava cap cotxe, perquè era diumenge i eren les dues del migdia.
La sort.