Dilluns tarda, molta i molta dispersió. Fruit d'un cap de setmana intens amb l'acumulat de tot el mes. Em noto a mi mateixa atabalada (esgarrifa't com em veuen els altres) última setmana abans de vacances i moltes, moltíssimes coses per fer!.
El dia ha estat improductiu, no avanço surto al carrer, vaig cap la bici.... LA MARE QUE ELS VA PARIRRRR, em trobo el candau que és una U en forma de S! algú m'ha intentat prendre la bici (grrrr!), no ho han aconseguit. Intento que la S torni a la U però tot i això la clau no gira...moments de 'i ara què'! Sona el telf, és l'Albert, abans que digui holeee li aboco de raig l'estat deplorable de la meva U. Llança una solució: truca a l'Urbana que te'l trencaran. Anem a córrer i ja no hi penso més.
Dimarts matí, truco a la Urbana, els hi explico el cas, em diuen que OK, però que necessiten un comprovant que la bici és meva que quan el tingui la patrulla vindrà. Eureka!! per una vegada guardar papers serveix per algo. El matí no és massa productiu però plego al migdia per dinar a casa i agafar la garantia de la bici. Aprofito i faig una mica de migdiadeta.
Torno avall, truco a la Urbana, els hi torno a explicar i em diuen que si vull la lluna en un cove (com?), que ells no fan aquest servei i que truqui a un serraller. Em cago literalment amb tots els sants del calendari!!! i ara ja em començo a posar nerviosa de veritat. Ho torno a provar no fos cas que el que ha agafat el telèfon sigui l'últim tonto i no s'enteri. Me l'agafa una noia i em diu el mateix però més fineta (és que som més delicades les noies, òstia!).
Se m'acut que al costat de la feina hi ha un serraller, hi vaig i li explico i em diu que ni hablar! que a la via pública només hi actua la Urbana! Collons, penso, on és la càmera oculta??!!. Torno a trucar a l'Urbana em surt el pàjaro del primer cop, li dic el que m'ha dit el serraller i... encara riu ara!!! Molt amablement em dóna el telèfon del gremi de serrellers i em diu "saps que, pregunta-ho al gremi i ja veuràs el que et diran"! Truco al gremi d'aquesta gent! efectivament estan compixats amb la Urbana m'envien un serraller... val 60€!!!! s'han tornat tots locos o què!!
Ara ja tinc una mala llet considerable... li pregunto al Ricard que puc fer.. i em diu si tinc una radial!! una radial????... espera que ho miro al bolso!!! homeeeeeeeeee iaiiiiiiiiiiiiii!.
Penso amb la Marian (sempre te solucions per tot) la truco li explico i m'aboca la cavalleria per sobre em diu que segur que tinc algú que em pot ajudar... Jo vull que m'ajudi ella!! però claroooo no te radial i a més te una contractura que no s'aguanta, jo no paro de queixar-me i ella casi que m'avia els gossos "si tan et preocupa paga els 60€ i queda't tranquil·la". Penjo i penso que m'acaba de fotre un avento espectacular... això només t'ho diu una germana o una amiga que casi ho és.
Em passo el vespre picant i repicant pensant que alguna cosa he de fer.... però no vull pagar 60€ a un serraller-mangui-compixatamblaUrbana.
Dimecres matí, arribo tard a la feina. L'Àngels em truca i em diu que ahir va ser una mica seca, riem de la conversa xunga que vam tenir .... ella mig malalta i jo atabalada per una U en forma de S. Mentre... em venen dos operaris i em diuen "encaixa tot el que tinguis que us canviem d'espai", només faltava això.... un trasllat!!!... però fer caixetes m'encanta i mentre endreçava, guardava i llençava.. no he pensat més amb la U en forma de S.
Dino amb la Míriam (moltes dades per actualitzar!) parlem de tot, i de tots, i de totes i al final de la conversa apareix el tema del candau.... I de cop...el cap li bull i busca una solució ràpida: ens mirem la bici i se li ocorreix que, a casa seva, el seu pare pot tenir una eina que ens serveixi.
Mentre ens la mirem ve el senyor de la botiga del davant... "yo lo vi todo! era un yonky con una barra de hierro que quería robar-te la bici para venderla. Tienes la bici porque yo lo paré"... un altre àngel de la guarda. La Míriam i el Javier marxen a Corbera, truquen al cap d'un rato.. te una radial però necessitem una toma de llum en menys de 10 metres, investigo si n'hi ha... si!
Nou de la nit.. al carrer Rocafort, passem un fil de llum, enxufem la radial a una toma de terra del DOGC i tallem mitja vorera, casi entrapussa una dona i ens cau! La radial comença a donar voltes, el Javier traba la U i.... comença a saltar espurnes per tot arreu (castell de focs per acabar tan il·lustre jordana!) i de cop... clak! es trenca la U en forma de S.
Ja torno a tenir bici!
(moraleja... cuida tots els teus àngels de la guàrda, espontanis, malats, divertits o eficients sempre hi són)
Merciiiiiiiii!!
