diumenge, 30 de setembre del 2007

MUDADETES

I continua aquest frenètic setembre
de vida laboral
i social intensa.
Divendres cants, talons d'agulla, molt de fred (avui angines), més riures, el mortadelo del panyuelo, caipirinyes (bonaaaaa), dancings i molt mal de peus al final
Gran nit!





(foto apa som-hi,coi quin goiget fotem totes cinc, ens han fixat pel colorido que donem. Medalla d'or Núria, Medalla de plata Anna, medalla de bronce desert ... jiji)

divendres, 28 de setembre del 2007

Un altre al sac!


Quin setembre, quantes coses!
Imatge d'ahir quan la gent sortia de l'estadi després del concert de The Police
Resum ràpid que vaig justa de temps:
Bé, però li faltava caliu (serà que estic acostumada al Bruce)
però molt guai ser-hi i disfrutar-ho.
I tal com diu la Marian:
Ja en tenim un altre al sac.

Bon cap de setmana a tothom

dimarts, 25 de setembre del 2007

PAROLES

Sovint em sobren les paraules
i quan algú les necessita de veritat
no em surten... no se on trobar-les.
Llavors recorro a les encaixades de mans
amb dits creuats
Recorro a les abraçades
apretant fort
intentant transmetre allò que no se dir
intentant dir:
t'entenc
compta-hi
hi sóc.
Intentant tornar
encaixades i abraçades
que venint de tu
també m'han reconfortat
en moments que se m'anegaven els ulls.
quan em sentia sola
quan no sabia on era casa meva ni qui hi havia dins ella.

m'agradaria saber-ne més però no ho se fer millor.

dilluns, 24 de setembre del 2007

SI QUE DÓNA DE SI, SI


Si un cap de setmana diferent vols passar
un collaret el divendres a la tarda has de comprar....
amb una invitació de l'hereu vas sopar
i amb al cambrer del Gaig t'has de camelar.

Si vols ser algú important
has d'anar-hi cada any
si ets polític del palauet al davant
que als del darrere ens busquen amb afany.


Si has passat un dissabte gens histriònic

dorms dotze hores, dines i fas migdiada
surts a córrer 10 km d'una tirada
i acabes la nit a Poble Sec amb una immens gintònic

Si el Pedraforca fa fallida
però tens ganes de caminar
fes una excursió reeixida

i a l'acabar fot-te un bon dinar

Si a l'arribar la Mercè encara balla
però et pot el cansament
tanca la Porca Misèria, avui va de canalla

i surt a fer el que t'agrada realment:
conèixer gent!


dissabte, 22 de setembre del 2007

25 anys de somriures virtuals

(notícia extreta de jove.cat)

Alegria, tristesa, preocupació, ironia, sorpresa... Els sentiments a Internet s'expressen a través de les emoticones o 'smileys', unes icones que van néixer ara fa 25 anys. Va ser un professor universitari nord-americà qui va trobar per primer cop la manera d'indicar, a través d'una combinació de caràcters, el to irònic dels comentaris a través de la xarxa.


Emoticones

El 19 de setembre de 1982, Scott Fahlman, un professor d'informàtica d'una universitat nord-americana, va escriure, sense saber-ho, una pàgina en la història de les noves tecnologies. En un missatge en la incipient xarxa d'internet (usada en aquells moments només per uns quants iniciats), Fahlman va fer servir un símbol que marcava el caràcter irònic d'un paràgraf. En lloc d'emprar una frase o explicació que alertés d'aquesta ironia, el professor va utilitzar tres caràcters per a obtenir la seqüència :-), que recordava una cara amb un somriure si es girava noranta graus a la dreta. Era el fonament d'allò que actualment es coneix amb el terme emoticona. Paral·lelament, per marcar el caràcter seriós de la resta del missatge, va fer servir un altre símbol: :-(,que recordava precisament el contrari, un rostre seriós. L'anècdota es va fer famosa i aquest professor va publicar, a la seva web, el relat de l'origen de les emoticones.

A partir d'aquell moment, van començar a aparèixer desenes de combinacions de signes que representaven altres estats d'ànim i es va començar a estendre l'ús a través dels missatges electrònics. Actualment, a la xarxa se'n poden trobar centenars.

Les noves incorporacions gràfiques

L'evolució del grafisme va convertir aquells símbols intuïtius i senzills en elements gràfics complexos, amb petites imatges que representaven estats d'ànim, sensacions i fins i tot sons. De fet, un dels principals atractius de molts gestors de correu electrònic i, sobretot, els serveis de missatgeria instantània i els xats, és elcatàleg de les emoticones. Ara bé, lluny de caure en l'ostracisme, mercès a l'auge de la telefonia mòbil, les senzilles emoticones primigènies encara són plenament vigents. I hi ha autèntics repertoris de símbols que ja no només expressen sentiments ans substitueixen termes o persones. El terme emoticona és un neologisme que prové de la fusió dels mots emoció i icona en anglès. En català, el mot està acceptat pel Termcat, el Centre de Terminologia de Catalunya, i en anglès també es coneix com a 'smiley'.

Més informació


divendres, 21 de setembre del 2007

VAAAAAAA, V(B)OYYYYYYYYY


Hi ha dies que t'aixeques hi ho veus tot complicadíssim, hi ha tantes coses a fer de la feina i de casa, de lo social i lo personal que t'encegues i et canses només de pensar-ho.
En canvi hi ha dies que de bon de matí els veus fàcils i planers (com diu la cançó) i de cop no saps com es converteixen en una cosa densa, complicada, espessa... de cop t'adones que no no has menjat res, no has pres cafè, ni un glop d'aigua ni has fet pipi!!, t'atures i el cervell fa puestU dins la closca i li fot uns cops que no es poden aguantar: són els nervis, és la gana o és la malagana.
Arribes a casa i la trucada oportuna d'un amic (quanta paciència... merci :*) aguanta 27 minuts de xaparron de discurs descontrolat i un cop tot fora.... sensació de relax i una horeta de migdiada a l'hora de la vesprada.

I de cop
bluseta de seda
sabates de taló
i anem de festeta
per allà a Santaló.

Una sorpresa, dues copes, moltes popes
i un vaaaa, voyyyyyyyy
no
BOYYYYYYYYY !!!!

Hi ha dies que només de pensar-los, cansen. Però acaben sent rodons de veritat, distrets i divertits!!

Bona Mercè a totes i tots
(avui mudadeta i cap a la recepció de l'Hereu)

dimecres, 19 de setembre del 2007

JANA


Fa tres dies va néixer la Jana
i avui la seva mare fa anys

Felicitats mare i filla!!

La tieta de Barcelona

dilluns, 17 de setembre del 2007

OKUPES DELS PEDALS

Fa tres anys quan vaig començar a fer servir la bici com a mitjà de transport per Barcelona; Em sentia 'admirada', els que anàvem en bici érem ben vistos, no contaminàvem, fèiem 'modern' i ajudaven a la ciutat a ser un ciutat més 'europea'.
Ara, i sobretot aquesta primavera estiu, he arrossegat sobre les meves espatlles insults, menysteniments i pitades: motos, cotxes i vianants tots contra les bicis. Ens hem tornat terroristes, incívics, maleducats, terroristes sobre pedals, una plaga a exterminar una llosa sobre rodes que de cop fa nosa.

I jo, orgullosa de ser ciclista urbana, defensora de les seves avantatges (menys diners en taxis, menys contaminació, salut i força a les cames) em sento ara mateix, pel fet de tenir dues bicis com si fos de lo pitjor de la ciutat...

No en tinc cap culpa que el bicing així triomfat (aplaudible, si, ho és, la iniciativa)
No en tinc cap culpa que el coi d'Ajuntament no hagi fotut ni mig kilòmetre més de carril bici mentre posa 6000 rodes al servei del ciutadà.
No en tinc cap culpa que hi hagi gent que es pensi que és l'amo sobre una bicicleta (també hi ha cotxes, motos i sobretot molts i molts vianants que foten els que els hi dóna la gana).
Potser si, potser sóc culpable de:
- Passar-me semàfors en vermell, us juro que mai m'hi he jugat la vida i ... que aixequi la ma qui anant a peu no n'ha creuat mai un.
- Pedalar damunt la vorera, tots ho hem fet, però jo no pito ni demano pas...
- Lligar la bici a un arbre o a una parera... que he de fer si no... deixar-la a l'abast del poble? la meva no és del bicing.....

De cop em sento trista
a mi... que em miraven i admiraven
m'insulten i em fan sentir culpable
de tenir dues bicis.
què faig ara? agafo el cotxe per anara a treballar?

vinga, va! No fotem!

dissabte, 15 de setembre del 2007

La Contra


LA CONTRA DE "LA VANGUARDIA" DEL DIVENDRES DE L'ALTRA SETMANA.

Boníssim!

RACHEL GREENWALD · PROFESIONAL DEL EMPAREJAMIENTO ('MATCH MAKING')
"¡Ponga a sus amigos a buscarle pareja!"
LLUÍS AMIGUET - 07/09/2007

Tengo 42 años. Soy americana y judía, una yenta (casamentera en yiddish) con MBA de Harvard. Llevo 15 años casada: tres hijos. Podemos trabajar desde cualquier lugar del mundo y hemos elegido Barcelona. Mi tasa de éxito como match maker es del ochenta por ciento: he logrado más de doscientos matrimonios y muy buen karma

- Lo primero que hago cuando una clienta me contrata para que le consiga pareja es obligarla a que rompa la cafetera.

- Bien: el café es anafrodisiaco. - No es por eso. Lo que pasa es que si ella toma el café en casa, pierde la oportunidad de conocer a alguien interesante en un café. - ¿Se encuentra pareja en un café? - Es posible si se deja el Ipod en casa y cualquier revista, libro u otro parapeto para esconder su soledad: acéptese y acepte su soltería y pronto la remediará. Mire usted interesada alrededor y lleve siempre un gancho.

- ¿A qué se refiere?

- A algo para dar conversación. A una amiga americana que vino a Barcelona le dije que se pusiera un escudo del Barça para dar tema de charla a quien quisiera hablarle.

- ¡Buf! Así le dará la brasa cada pesado...

- Yo tengo un MBA en Harvard y, como match maker (emparejadora), aplico las técnicas que aprendí en la mejor escuela de negocios a la búsqueda de pareja.

- Cuente, cuente...

- Para empezar, no sólo tiene que querer una pareja, también tiene que necesitarla y ser capaz de mantenerla. Y no todos sirven.

- ¡Qué me va a contar!

- Yo disuado a los frívolos exigiendo una tarifa que demuestra la seriedad del cliente.

- No me asuste.

- El precio de un coche de categoría media.

- Compensa si tu nueva pareja va en Rolls.

- Créame: vale la pena si encuentras a la personita de tu vida. Y esa es la primera premisa de la búsqueda de pareja: encontrarla debe ser la prioridad absoluta de tu agenda.

- ¿Y cuándo trabajas entonces?

- La mayoría de las mujeres que me consultan son profesionales que llegan a los 40 sin casarse, porque no han colocado el encontrar pareja entre sus máximas prioridades y luego descubren demasiado tarde que lo era.

- De acuerdo: viviremos para ligar.

- ¡No he dicho ligar sino buscar una pareja estable! Segundo: búsquese un coach (entrenador) personal para esa búsqueda.

- Pero yo ya le pago a usted.

- Yo soy la mejor, pero no todo el mundo puede pagar mis tarifas. Sólo le aconsejo que busque a alguien como yo, que le juzgue desde fuera y le aconseje y le anime y apoye.

- Alguien encontraré que no me cobre.

- Después consiga una marca personal: distíngase de las demás personas que buscan pareja; ofrezca algo más que los demás.

- A ver qué se me ocurre...

- Cambie sus rutinas; expanda su mercado; cree su red de ventas; consiga visibilidad; incentive a sus distribuidores...

- Parece que venda usted lavadoras.

- ¡Es que las técnicas eficaces son las mismas! Y, sin embargo, muchas profesionales del marketing que logran éxitos de ventas son incapaces de aplicarlas para encontrar una buena pareja. Por eso, creen que es mucho más difícil encontrar una pareja estable después de los 35 que vender lavadoras.

- Siempre hay un parche para un descosido.

- No tantos. En EE. UU. viven 28 millones de mujeres solteras de más de 35 años y sólo 18 millones de hombres solteros: los solteros prefieren mujeres mucho más jóvenes.

- ¡Traidores...!

- Así que una soltera tiene que aplicarse a fondo para conseguirlo: le voy a explicar ahora las dos iniciativas más sonrojantes, pero también las más exitosas, para lograr pareja.

- Estoy dispuesto a todo.

- ¡Telemarketing! Haga una lista de las cien personas más próximas a usted -desde su madre hasta su peluquero- y llámelas una por una pidiéndoles que le concierten una cita con sus amigas o amigos solteros.

- ¿Y ellos qué obtienen por su gestión?

- Buen rollo. Lograr emparejar a dos solteros proporciona buen karma: ¡pruébelo!

- ¡Pero qué corte pedir esas citas!

- Fui presentadora de un programa de televisión en la ITN inglesa donde tratamos de encontrar pareja a tres chicas. Hicimos esas cien llamadas y, sí, pasaron mucho apuro, pero todo el mundo trató de ayudarlas.

- ¿Y recurrir al ligue en internet?

- No lo descarte, pero dedíquele sólo un diez por ciento de sus esfuerzos: la red roba muchísimo tiempo y la mayoría de las citas que logrará allí una mujer son de tíos salidos.

- ¿Y qué pasa cuando logras esa cita seria?

- No acuda a esa primera cita sin haber sido aceptada en tu físico y biografía. Y para eso sí que sirven los e-mails: envíele su foto.

- Ya veo que, al final, la carne cotiza.

- Menos de lo que se cree. A una mujer guapa le interesan hombres que no valoran el físico: muchos singles ya han estado casados y saben bien lo poco que dura esa atracción.

- ¿Las llamadas de tus amigos logran citas?

- Por cada diez llamadas que haces a tus cien conocidos, logras dos citas ¡Eso supone veinte oportunidades! ¡Aprovéchelas!

- ¿Y cuántas de esas citas funcionan?

- Las buenas son las que fallan, porque ahí aplico mi exit interview -menos condicionada- de quien les abandona para detectar fallos y corregirlos.

- ¿Preguntar por qué te han plantado?

- Tu coach debe hacerlo por ti. Enterarse de por qué esa primera cita no te ha hecho una segunda llamada. Mis cinco últimas exit interviews coincidieron en que mi clienta hablaba demasiado de su perro. Y la pobre creía que no la volvían a llamar porque tenía demasiado éxito profesional.

- Puede ser humillante.

- Útil. Corrigen errores. Funcionan. El año pasado fui a siete bodas de mis clientas. ¿Y sabe cuál fue mi regalo? ¡Una cafetera para que puedan volver a tomar café en su casa!

divendres, 14 de setembre del 2007

INGREDIENTS

Mira que estic que me salgo, i em vaig a fotre un homenatge!!!!

Perquè si,
perquè tinc criteri,
perquè en se
perquè faig servir el sentit comú
perquè parlo i la gent em fa cas
perquè com més gent veig com treballa més veig que jo ho faig millor.

perquè no
perquè no tot és tan fàcil
perquè he tingut sort
però m'ho he currat
m'he empassat la vergonya
m'he sentit insultada (no entenc res)
m'he sentit molt sola
però també he aprés molt de molta gent
he aprés de mi mateixa
he començat callant i sobretot escoltant
he parlat sense coneixement de causa

i quan sóc capaç de treure'm l'estigma (jo? pq jo?) veig que si, que hòstia, que en se, que només cal uns quants ingredients:
a) ganes
b) humilitat
c) projecció
d ) i sobretot molt de sentit comú.

coi, PERQUÈ SI!!

dimecres, 12 de setembre del 2007

SETEMBRE

El setembre té aquella barreja d'il·lusió de les coses noves, aquella coseta de dins, de quan començàvem el cole, amb els llibre nous que els padrins t'ajudaven a folrar (encara es folren amb ironfix? i es peten les bombolletes amb agulla de cap?), un estoig nou (que de petits a grans vam passar per l'estoig clàssic de la cremallera, al de fusta de dos pisos -com m'agradaven!- i acabàvem vuitè amb els de metall signats i ratllats i escrits amb típex). També sovint hi havia motxilla nova, ara mateix l'última que recordo era una Mistral o Privata, Privata era la bossa... Mistral, com no, era la cartera que tots, reconeixeu-ho, teníeu. (estem a l'any 1987).

Bé doncs d'aquella il·lusió encara ens queda alguna cosa, allò dels projectes nous, d'encetar el curs, de fer net dels desoris i també des-horaris de l'estiu, d'esmenar errors comesos els mesos passats, de fer propòsit d'esmena, de pensar que ens queda un curs per endavant per intentar viure tranquils, ser millors, i molt de temps per la incansable recerca de la nostra felicitat.

Però per altra banda el setembre te allò fosc de fi de capítol, de mandra pel fet de renovar esforços, de pensar que són menys hores de sol, de desencís i també de desengany de pensar que el temps passa ràpid i que encara som on érem ahir o abans d'ahir. De que de cop ja enyores la platja i les claretes a les terrasses, que ara no tenim exàmens ni proves d'avaluació (en general) però que al contrari del petit relax de l'estiu ara se'ns exigeix (ens exigigim) ser-hi i ser-hi sempre.

Tot plegat el fa un mes d'alts i baixos de dir ara si que ho veig, de dir mare meva que dur;
de pensar tot està per fer, tot és possible a decidir que bona nit i tapa't i desperta'm per sant Josep.

De moment aprofitarem el que queda de festes majors la mercè i les corts i alguna excursioneta per la muntanya i després de folrar els llibres, tenir una caixa de colors nova i una carpeta amb separadors enfilarem la temporada tot cantant: "Endavant i tiessos"

si no què?

dilluns, 10 de setembre del 2007

VERBS

Observa uns ulls verds
Renta el que es brut
Obre les finestres
Ordena els calaixos
Escriu el que tens al cap
Comença a fer coses
Pentina, si cal
Creu, en allò que val la pena
Escolta a quin en sap
Pensa, però no hi donis voltes
Oblida qui et menysté
Enamora't de qui t'estima (mai al revés)
Admira qui tens aprop
Agafa una ma
Mira des del... balcó

....
foto: La Corse, 2006
....

diumenge, 9 de setembre del 2007

SUBRATLLATS

A la meva tauleta de nit hi ha sempre, entre altres coses, un llibre i un llapís.
No passa sempre, però a vegades subratllo frases que en aquell moment m'han copsat.
Aquest cap de setmana m'han tornat un llibre que havia deixat, era dels que havia subratllat.
La gràcia de guixar-los és que al cap del temps et mires aquelles frases que en un moment donat el llapís de la tauleta va ressaltar. Les situo en el temps (a l'última pàgina sempre anoto la data en que finalitzo els llibres) i penso que em va dur a destacar certs paràgrafs, frases i sentències.

Pandora al Congo del Sanchez Piñol, que és el llibre que m'han tornat, en tenia unes quantes, de subratlles, el vaig acabar de llegir el 16 de juliol de 2006.

Us en passo dues:
(llegiu-se-les i, si convé, més d'un cop i penseu-hi)

"-Les històries d'amor, per boniques que siguin, sempre generen problemes, multitud de problemes. En canvi, quan una història d'amor és perfecta té un problema, només un: que és mentida."

i jo que dic... ditxosos aquells qui mai no s'han enamorat, benhaurat aquell qui viu en la mentida, pq no han viscut al cel però tampoc han tastats els esquitxos de l'infern, ple de problemes arrebossat d'entrebancs. (això és una sentència)

"La gent era feliç. Norton era feliç, Garvey era feliç. Tothom era feliç. Me'n volia anar a casa. Què pot haver-hi més solitari que un home trist entre una multitud que celebra una victòria."
i jo... amb llàgrimes imparables als ulls creuava amb bicicleta els carrers d'una ciutat embogida de cants i rialles, celebrant una victòria amb claxons i banderes ... i allí petita i sola plorava la meva immensa tristesa, la més gran de les sol·lituds. (això és realitat)
.......
foto: Excursió d'avui a les Agulles de Montserrat "Els amics d'Esparreguera em volen matar?, jiji"
.......

divendres, 7 de setembre del 2007

CAGADUBTES!

Hi vaig o no hi vaig?
Pujo o baixò?
Truco o no truco?
Em quedo aquí o baixo a Miralcamp?
Sortim a sopar o sopem a casa?
Dormo o planxo?
Estudio o treballo?
em tallo el cabell curt? o me'l deixo llarg?
Faig net o continuo brutejant?
Surto a córrer o agafo la bici?
Vinc demà, demà passat, ... no vinc?
Tinc ganes de veure't o no?
Baixo del balcó o m'hi quedo?

Buf... us passa mai? això?
a mi sovint... sobretot en aquesta època
aquests caps de setmana tardorils
quan l'engranatge està rovellat...
quan no estic bé enlloc
i em sento inquieta.

algu pot decidir per mi, si-us-plau?

dijous, 6 de setembre del 2007

PER PARAR EL COP

L'experiència m'ensenya... (coi, començo com una iaia, si que anem bé). Bé la pràctica em diu que després d'uns dies de molta activitat, d'anar amunt i avall, de xerrar amb gent diferent, de beure molt i de dormir molt poc, en definitiva de viure amb un estat d'eufòria i hiperactivitat permanent -i et juro Marian que no em drogo- m'agafa el bajón.

Amb l'escarment recent de les festes majors de la meitat d'agost i la gran depressió de la setmana després, em vaig preparar aquesta setmana i la resta del plena d'activitatss... per no perdre el ritme que diguéssim:
Rebaixant alcohol (sense comptar el mig litret de lambrusco de dimarts)
i dormint més (més que ho faria si no m'enganxés el gtalk a les 12 de la nit).

Sense fer km en cotxe (ja reposa el seu letargi d'hivern)
però si amb bicicleta (que no calia que avui que anava tota de blanc i anava de reunió em saltés la cadena al mig de la Diagonal).

Veient a gent però diferent.
Matriculant-me a tot... i quedant-me a 0 de saldo.
Pensant que en un més he d'anar a dos casaments (que em posaré... on dormiré)
pensant que la padrina farà 90 anys
i que està a punt de nèixer la Jana.

I està clar si l'agost venia fort i el setembre es presenta així :
el meu cos m'ha dit:
garseta et col·loco dècimes de febre i et quedes al llit.
i jo que ja em conec la historieta
he comptat quans dies de vacances
i al desembre un surt un mes de festeta!


dimecres, 5 de setembre del 2007

TOT TORNA


I torna l'activitat i torna la rutina,
i torna l'anglès i la coral,

i torna la gent que fa dos mesos que no veus,

i torna el cansament de les 11 de la nit,
i torna el negre als aparadors.
i
tornen els dinars setmanals,

tornen els amics d'hivern (que a l'estiu no saps on se posen),

tornen aquelles paraules: aquest hivern hem de fer coses
i
tornes a dir, aquest any si!
i
torna el catàleg de l'ikea!
pq si la primavera arriba quan ho diu el Corte Inglés
la tardor ho fan quan et deixen el catàleg ikea a la bústia

Apa pos,
TORNEM-HI

dimarts, 4 de setembre del 2007

ANUL·LAT EL 27 S


Aquells que teníeu reservat el 27 per això d'anar de festa i "retre'ns" un homenatge a aquells que portem embarrancats en el jove.cat dels trons...ja ho podeu borrar de l'agenda

Feu un copy-paste fins al 18 d'octubre.... fins a nou avís..

Te traca, eh?
Tres vegades m'han canviat la puta data !
Amb les ganes que tinc de finiquitar el tema i això s'allarga fins a l'infinniiittttttttttt

ps. pos que vigilin que un dia es giraran i trobaran el despatx de la cantonada buit... per tontos !

...........
Foto: ordinadors+nit+mojito+conversa distesa= La noia del balcó, asseguda en un banc.
...........

Curiós 4 dels 3 comentaris anteriors són d'una blanqueta i dos blanquets... i el barrufet rondinaire no se... d'entrada el color li blaveja...


dilluns, 3 de setembre del 2007

MAI CAMINARÀS SOL


Setembre, inici de curs, llista de propòsits. Llapissos nous i llibretes per estrenar. Molt més enllà que l'1 de gener, és època de balanços i projectes, de valoracions i esmenes. Tanquem el fotolog i comencem un nou camí de comunicació digital, d'intercanvis i participació. Ens fem grans i caminem sols .... però mai deixarem de sentir-nos acompanyats, oi?

Des del d'alt del balcó vull continuar explicant-vos que penso i que hi veig a la vida, vull fer-vos còmplices de la semi-poesia de la meva vida... pq en el fons, com sabeu, m'agrada exhibir-me.
Però pels que llegiu entre línies sabeu que continuaré ensenyant, només, el naixement d'uns turmells que trepitgen fort i decidit i on més amunt en l'amplitud dels bessons es barregen i confonen els termes i les coses.

Des del balcó, continuaré escrivint precipitadament, aquests posts de mig minut, que em neixen a les entranyes i surten sense mesura, amb desconcert i precipitadament.

benvingudes i benvinguts... i gràcies per fer-me sentir que no caminaré mai sola. (és a dir... deixeu comentaris de tant en tant)
Petons i abraçades per elles i per ells i ... tantes com en convingui !

(foto: BLAUS, 2007 - ja en parlarem amb calma des del balcó... i no precisament des del de l'ajuntament)