SETEMBRE

El setembre té aquella barreja d'il·lusió de les coses noves, aquella coseta de dins, de quan començàvem el cole, amb els llibre nous que els padrins t'ajudaven a folrar (encara es folren amb ironfix? i es peten les bombolletes amb agulla de cap?), un estoig nou (que de petits a grans vam passar per l'estoig clàssic de la cremallera, al de fusta de dos pisos -com m'agradaven!- i acabàvem vuitè amb els de metall signats i ratllats i escrits amb típex). També sovint hi havia motxilla nova, ara mateix l'última que recordo era una Mistral o Privata, Privata era la bossa... Mistral, com no, era la cartera que tots, reconeixeu-ho, teníeu. (estem a l'any 1987).

Bé doncs d'aquella il·lusió encara ens queda alguna cosa, allò dels projectes nous, d'encetar el curs, de fer net dels desoris i també des-horaris de l'estiu, d'esmenar errors comesos els mesos passats, de fer propòsit d'esmena, de pensar que ens queda un curs per endavant per intentar viure tranquils, ser millors, i molt de temps per la incansable recerca de la nostra felicitat.

Però per altra banda el setembre te allò fosc de fi de capítol, de mandra pel fet de renovar esforços, de pensar que són menys hores de sol, de desencís i també de desengany de pensar que el temps passa ràpid i que encara som on érem ahir o abans d'ahir. De que de cop ja enyores la platja i les claretes a les terrasses, que ara no tenim exàmens ni proves d'avaluació (en general) però que al contrari del petit relax de l'estiu ara se'ns exigeix (ens exigigim) ser-hi i ser-hi sempre.

Tot plegat el fa un mes d'alts i baixos de dir ara si que ho veig, de dir mare meva que dur;
de pensar tot està per fer, tot és possible a decidir que bona nit i tapa't i desperta'm per sant Josep.

De moment aprofitarem el que queda de festes majors la mercè i les corts i alguna excursioneta per la muntanya i després de folrar els llibres, tenir una caixa de colors nova i una carpeta amb separadors enfilarem la temporada tot cantant: "Endavant i tiessos"

si no què?