Setembre, inici de curs, llista de propòsits. Llapissos nous i llibretes per estrenar. Molt més enllà que l'1 de gener, és època de balanços i projectes, de valoracions i esmenes. Tanquem el fotolog i comencem un nou camí de comunicació digital, d'intercanvis i participació. Ens fem grans i caminem sols .... però mai deixarem de sentir-nos acompanyats, oi?
Des del d'alt del balcó vull continuar explicant-vos que penso i que hi veig a la vida, vull fer-vos còmplices de la semi-poesia de la meva vida... pq en el fons, com sabeu, m'agrada exhibir-me.
Però pels que llegiu entre línies sabeu que continuaré ensenyant, només, el naixement d'uns turmells que trepitgen fort i decidit i on més amunt en l'amplitud dels bessons es barregen i confonen els termes i les coses.
Des del balcó, continuaré escrivint precipitadament, aquests posts de mig minut, que em neixen a les entranyes i surten sense mesura, amb desconcert i precipitadament.
benvingudes i benvinguts... i gràcies per fer-me sentir que no caminaré mai sola. (és a dir... deixeu comentaris de tant en tant)
Petons i abraçades per elles i per ells i ... tantes com en convingui !
(foto: BLAUS, 2007 - ja en parlarem amb calma des del balcó... i no precisament des del de l'ajuntament)
4 comentaris:
Doncs jo ja estic a punt per anar llegint, que de voyers en som tots una mica, i millor això de compartir les històries que quedar-se-les per a un mateix...
Veig que la festa major de granollers i l'himne dels blaus acompanyen en aquest inici de curs...
comencem a comprar els llapis, doncs, que això comença!
Primer de tot, visca Blancs, que jo per portar la contrària sóc capaç de qualsevol cosa...
Au, i després que... potser tot és un anar i tornar, una continuïtat sense fil a les nostres vides. On tot canvia i tot continua igual. De fet, les nostres contradiccions, els nostres desitjos i les nostres esperances són i no hi són. S'expliquen i no es conten. S'expressen i no s'exhibeixen.
I continuem essent nosaltres. Diferents cada dia. Més iguals que mai.
Modesta contribució a la modernitat "blogger". Qui m'ho hauria de dir...
Tot i començar malament (amb carinyo), tot lo bo en tu porta molt d'avantatge...
Seguirem llegint-te i comentant-te, no ho dubtis.
Això sí, Blancs o mort!
Balcó. Per què balcó? És que cal mirar a la resta del món des de més amunt?
Potser no se'l pot mirar des de terra, com tothom?
Noia. Segons el DIEC 2
"noi noia
m. i f. [LC] Persona jove, especialment no arribada a la pubertat. Dos nois el van acompanyar fins al teatre. Una noieta de sis anys. "
"...en un municipi petit i no molt bonic" Què vol dir no molt bonic? Com es mesura la bellesa d'un poblet?
Dit això, (bàsicament per tocar una mica la pera) enhorabona pel bloc i seguirem atents a les teves reflexions poètiques (o eren poesies reflexives?)
Salut!
Publica un comentari a l'entrada