L'experiència m'ensenya... (coi, començo com una iaia, si que anem bé). Bé la pràctica em diu que després d'uns dies de molta activitat, d'anar amunt i avall, de xerrar amb gent diferent, de beure molt i de dormir molt poc, en definitiva de viure amb un estat d'eufòria i hiperactivitat permanent -i et juro Marian que no em drogo- m'agafa el bajón.
Amb l'escarment recent de les festes majors de la meitat d'agost i la gran depressió de la setmana després, em vaig preparar aquesta setmana i la resta del plena d'activitatss... per no perdre el ritme que diguéssim:
Rebaixant alcohol (sense comptar el mig litret de lambrusco de dimarts)
i dormint més (més que ho faria si no m'enganxés el gtalk a les 12 de la nit).
Sense fer km en cotxe (ja reposa el seu letargi d'hivern)
però si amb bicicleta (que no calia que avui que anava tota de blanc i anava de reunió em saltés la cadena al mig de la Diagonal).
Veient a gent però diferent.
Matriculant-me a tot... i quedant-me a 0 de saldo.
Pensant que en un més he d'anar a dos casaments (que em posaré... on dormiré)
pensant que la padrina farà 90 anys
i que està a punt de nèixer la Jana.
I està clar si l'agost venia fort i el setembre es presenta així :
el meu cos m'ha dit:
garseta et col·loco dècimes de febre i et quedes al llit.
i jo que ja em conec la historieta
he comptat quans dies de vacances
i al desembre un surt un mes de festeta!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Em quedo més tranquil·la... ara que ho has fet públic!
Això va bé... m'agrada!
Publica un comentari a l'entrada