SUBRATLLATS

A la meva tauleta de nit hi ha sempre, entre altres coses, un llibre i un llapís.
No passa sempre, però a vegades subratllo frases que en aquell moment m'han copsat.
Aquest cap de setmana m'han tornat un llibre que havia deixat, era dels que havia subratllat.
La gràcia de guixar-los és que al cap del temps et mires aquelles frases que en un moment donat el llapís de la tauleta va ressaltar. Les situo en el temps (a l'última pàgina sempre anoto la data en que finalitzo els llibres) i penso que em va dur a destacar certs paràgrafs, frases i sentències.

Pandora al Congo del Sanchez Piñol, que és el llibre que m'han tornat, en tenia unes quantes, de subratlles, el vaig acabar de llegir el 16 de juliol de 2006.

Us en passo dues:
(llegiu-se-les i, si convé, més d'un cop i penseu-hi)

"-Les històries d'amor, per boniques que siguin, sempre generen problemes, multitud de problemes. En canvi, quan una història d'amor és perfecta té un problema, només un: que és mentida."

i jo que dic... ditxosos aquells qui mai no s'han enamorat, benhaurat aquell qui viu en la mentida, pq no han viscut al cel però tampoc han tastats els esquitxos de l'infern, ple de problemes arrebossat d'entrebancs. (això és una sentència)

"La gent era feliç. Norton era feliç, Garvey era feliç. Tothom era feliç. Me'n volia anar a casa. Què pot haver-hi més solitari que un home trist entre una multitud que celebra una victòria."
i jo... amb llàgrimes imparables als ulls creuava amb bicicleta els carrers d'una ciutat embogida de cants i rialles, celebrant una victòria amb claxons i banderes ... i allí petita i sola plorava la meva immensa tristesa, la més gran de les sol·lituds. (això és realitat)
.......
foto: Excursió d'avui a les Agulles de Montserrat "Els amics d'Esparreguera em volen matar?, jiji"
.......