Fa tres anys quan vaig començar a fer servir la bici com a mitjà de transport per Barcelona; Em sentia 'admirada', els que anàvem en bici érem ben vistos, no contaminàvem, fèiem 'modern' i ajudaven a la ciutat a ser un ciutat més 'europea'.Ara, i sobretot aquesta primavera estiu, he arrossegat sobre les meves espatlles insults, menysteniments i pitades: motos, cotxes i vianants tots contra les bicis. Ens hem tornat terroristes, incívics, maleducats, terroristes sobre pedals, una plaga a exterminar una llosa sobre rodes que de cop fa nosa.
I jo, orgullosa de ser ciclista urbana, defensora de les seves avantatges (menys diners en taxis, menys contaminació, salut i força a les cames) em sento ara mateix, pel fet de tenir dues bicis com si fos de lo pitjor de la ciutat...
No en tinc cap culpa que el bicing així triomfat (aplaudible, si, ho és, la iniciativa)
No en tinc cap culpa que el coi d'Ajuntament no hagi fotut ni mig kilòmetre més de carril bici mentre posa 6000 rodes al servei del ciutadà.
No en tinc cap culpa que hi hagi gent que es pensi que és l'amo sobre una bicicleta (també hi ha cotxes, motos i sobretot molts i molts vianants que foten els que els hi dóna la gana).
Potser si, potser sóc culpable de:
- Passar-me semàfors en vermell, us juro que mai m'hi he jugat la vida i ... que aixequi la ma qui anant a peu no n'ha creuat mai un.
- Pedalar damunt la vorera, tots ho hem fet, però jo no pito ni demano pas...
- Lligar la bici a un arbre o a una parera... que he de fer si no... deixar-la a l'abast del poble? la meva no és del bicing.....
De cop em sento trista
a mi... que em miraven i admiraven
m'insulten i em fan sentir culpable
de tenir dues bicis.
què faig ara? agafo el cotxe per anara a treballar?
vinga, va! No fotem!
2 comentaris:
Imma, allò que dèim tot dinant...
El Periódico
19/9/2007 SET X SET
La margarida del Bicing
JULI CAPELLA
Bicing, sí que t'estimo, perquè em permets anar de casa a la feina i de la feina a casa. Bicing, no t'estimo, perquè per inscriure- m'hi vaig patir les penalitats de la teva web ineficient. Bicing, sí que t'estimo, perquè em facilites practicar sana gimnàstica cada dia. Bicing, no t'estimo, perquè moltes vegades arribo al pàrquing i no hi ha ni una sola bici disponible. Bicing, t'adoro, perquè m'has permès veure la ciutat amb uns altres ulls, passejant a l'aire lliure a un ritme relaxat i disfrutant del paisatge urbà. Bicing, t'odio, perquè moltes vegades la bici té les rodes desinflades, el seient trencat, les marxes no van, o els frens fallen. Bicing, t'estimo, perquè sé que li estàs estalviant molts cotxes al carrer, perquè amb cada usuari teu la ciutat es fa més habitable i menys congestionada. Bicing, no t'estimo, perquè molts asocials et fan servir malament i van espantant els vianants. Bicing, t'estimo, perquè des que hi ets s'han estalviat milions de litres de gasolina, amb la consegüent millora de l'aire i evitant l'escalfament del planeta. Bicing, no t'estimo, perquè moltes vegades vaig a deixar-te i no hi ha lloc disponible, i el mapa de parades pròximes és il.legible. Bicing, t'estimo, perquè demostres que és possible innovar amb un model de transport col.lectiu, barat i eficient; m'agrada pensar que gent molt diversa compartim un mateix seient, un seient calent que no para de donar servei en tot el dia...
El Bicing ha estat, sens dubte, una de les millors iniciatives de l'Ajuntament de Barcelona en els últims anys, però ¿hi apostaran de debò? ¿O es quedarà així, a mitges, com una broma forçada i amb una ordenança impossible? Passa't per www.pedalin.org.
Bo! M'ha agradat!
Publica un comentari a l'entrada