Wa Yeah!

Lletres sense cap tipus de sentit
i amb tot el sentit del món.

Gran nit ahir al Líceu amb Antònia Font.
Aquest teatre que van cremar per fer-lo de tots (diuen) ... i jo ahir i vaig anar per 11,90€ i amb texans i ulleres de pasta (com la resta de públic)

Una disfrutada de les veritat.
Un gaudi per ulls, orelles i sentiments.

"Jo cant sa lluna i s´estrella, sa jungla i es bosc animat,
es tren, es vaixell, s´avioneta i es teu submarí aquí aparcat.
Jo cant es cafè i sa galeta quan dius "tu podries ser meu".
Què sexi, què dolça i què freda, wa yeah!
Sa zebra que passa un semàfor i com se desmunta un bidet,
Cosmètics i Margaret Astor, ja se com s´escriu Juliette!!!
Jo cant sa rosa i es cactus i moltes més coses també,
Un llapis d´Ikea, un pistatxo, wa yeah!
Què divertit lo que escric quan estic avorrit,
Per exemple es teu cos, es jersei destenyit,
Es carrer blanc de sol,
Es meu cos a damunt (per exemple) es teu llit,
De penombra i llençols amb es termo espenyat,
Per exemple adormits.
Jo cant sa lluna i s´estrella, sa jungla i es bosc animat,
Es tren, es vaixell, s´avioneta i es teu submarí aquí aparcat.
Jo cant sa fruita vermella i quan acabi riuré.
Calàpets, nenúfars, princeses, wa yeah!"

ps. Ahir si que va ser una perspectiva des de l'alçada com bé subtitula aquest bloc

Afegeixo un parell de vídeos: "Wa Yeah!" i "C33 - Loops - Amb Antònia Font al Liceu".