"I ha hagut un moment, just al tombant de la plaça Urquinaona cap a Via Laietana que el cansament ha marxat, perquè la imatge s'ho valia. I la pell s'ha posat de gallina i he tancat l'ipod. Tot el carrer de llarg i d'ample ple, ple de gent amb samarreta vermella o groga, amb una música de fons: pim, pam, pim, pam.... les passes dels corredors, tots a una : impressionant".I aquesta és una de les sensacions de participar a la cursa dels bombers: 15000 persones, recorregut ràpid, dia de primavera, un percentatge alt de senyores, inici de pel·lícula (tot i que sola) , molta calor, molts amics, una samarreta xulíssima i esmorzar, vermut, dinar i migdiada a la platja!
i fins i tot sembla que l'astènia ha desaparegut!
Vídeo de la sortida: bestial!!
2 comentaris:
Hi ha hagut un altre moment....al deixar al Paral·lel, poc abans de plaça Espanya, que ens hem endinsat en un carrer amb poc públic i poca animació. Els mateixos corredors/les mateixes corredores hem començat a aplaudir (aplaudir-nos) i amb els edificis ressonaven els aplaudiments, que ens donaven energia mútua a tots plegats, tenint tots clar el que estàvem compartint...
Un dia genial, una cursa genial!
Salut i kms, que no parin les cames!!!
Bé, .. jo ja no he vist aquesta mar de gent des de dalt de tot de Via Laieta.. Quan jo hi he passat quedàvem el monjo del tibet, alguns bombers i pocs més!
Però igualment... molt bones sensacions durant tota la cursa. I molt contenta de fer-la sense defallir en cap moment!
L'any vinent més! i amb més preparació!
Publica un comentari a l'entrada