No me'n adono

Plis, plas, plis, plas (aplaudiments).
Axeco el cap i instantàniament se'm posa la cara vermella i calenta.
Hi ha 20 parells d'ulls que em miren i riuen.
Em sorprenc i ric més que ells i em poso més vermella que abans.

Un minut abans jo a la inòpia, a la meva. Feia un minut que la classe d'anglès era acabada.
(Ara m'agrada això d'anglès, pq se alguna cosa més que fa TRES mesos i pq m'ho passo bé, gent diferent, de totes les edats i que no tenen res a veure amb la vida. Gent maca i divertida, i m'agrada anar-hi, sobretot per això últim).
Com que vaig programada, un cop tanco el llibre penso que ara em tocar anar a cantar, i al moment, sense adonar-me'n, mentre poso tots els bolis de colorets a l'estoig començo a cantar amb veu fluixeta una cançoneta nova que ens hem après, ni me'n adono que ho faig, ni m'adono que no es prou fluix.
Tots em senten i abans de sortir per la porta senten la meva veu i es giren.
Un a l'altre es van tocant i se'm queden mirant i jo atrafegada amb l'estoig, els llibres, la bufanda, la bossa de la carmenyola i el bolso ni me'n adono. De cop miro al terra hi veig peus parats a prop meu i de cop:

plis, plas, plis, plas (aplaudiments)
aixeco el cap i instantàniament se'm posa la cara vermella i calenta.
Hi ha 20 parells d'ulls que em miren i riuen.
Em sorprenc i ric més que ells i em poso més vermella que abans.

Un instant curiós,
un moment de riures,
un minut de glòria?
:)