Vaig perdre la brúixola un matí qualsevol.
Quan de sobte, al posar el peu a terra,
no sabia on era el nord.
Em vaig plantar davant del calendari
i els dies tots eren igual:
els damunt i els de més avall.
I fou, quan de sobte, vaig trobar un forat al meu costat
i una taca a la camisa,
i un futur arremangat.
...
dijous, 2 d’octubre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Per sort cada dia surt el Sol per l'Est!!!!
Marian
Publica un comentari a l'entrada