Temps era temps, jo tenia un bloc.
No n'era esclava, hi escrivia de tant en tant.
Alguna cosa.
M'agradava.
Escrivia petits poemes,
explicava coses: curiositat, anècdotes, alguna angoixa i més alegries.
M'ho prenia com allò que és: un recull d'experiències de vida.
Però ho intentava fer una mica bé (tot i escriure molt depressa) pq sabia que potser algú ho llegia.
Tenia lectors fidels, no molts, però bons.
Avui fa tres mesos que hi vaig escriure per últim cop,
sense pretendre-ho.
Què ha passat?
S'ha acabat la inspiració?
No tinc temps?
No m'agradava?
No em llegia ningú?
Algun comentari fora de lloc?
He perdut el password d'entrada?
Ja no tinc balcó?
No tinc perspectiva?
No tinc criteri?
No tinc què explicar?
No m'apassiona escriure?
No em passen coses?
Res de tot això... ha passat una cosa:
EL FACEBOOK
no només em va treure l'hàbit de la lectura,
sinó a més m'ha robat l'habilitat de la literatura.
I de la mateixa manera que he tornat a llegir amb avidesa
tinc intenció d'obrir el balcó, de nou.
I tancar una finestra
tornaré
dimecres, 21 de gener del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
No hem de tancar ni balcons ni finestres, que la llum s'escoli per tots els racons.
Bonic bloc.
obrir el balcó
cridar la primavera
tancar la finestra als refredats hivernals
viure amb passió
deixar el dolor enrera
recuperar les teves pedres filosofals
Obre balcons i finestres, veuràs com fueix amb més direccions tota la teva saviesa.
Jordi
Publica un comentari a l'entrada