Doctor, em fa mal aquí!

Paro un moment i em pregunto que coi estic fent
El ritme frenètic m'extasia, em realitza a mi mateixa i em fa sentir viva.

Les parades, els moment de relax em sobreposen, des de fa un temps cap aquí es visualitzen en una sèrie de patologies. De tots coneguts els meus mals d'esquena, les contractures bestials que m'inmobilitzaven i em posaven de molt mal humor. Les contractures a l'esquena simbolitzen la pressió que portem a sobre, depèn de quin lloc signifiquen coses si és a l'esquerra tens el factor femení acusat, algú et priva de dur a terme allò que voldries crear, o la teva protecció cap a algú no és prou realitzada. La part dreta és la masculina, l'executora la que és queixa de tant fer-la servir i a mi també se m'ha queixat quant el tema "homes" m'atabalava una mica.
Ara el tema de l'esquena, dretes i esquerres ,el tinc més o menys superat, no pq no m'hagi tret les pressions de creació i execució (ni la dels homes!), que una mica si, sinó pq fa dos anys que no paro de fer exercici i alguna cosa s'ha enfortit (a part, és clar, dels meus meravellosos bessons).

Enguany he redescobert un altre mal que m'ha deixat tres vegades K.O. en els últims sis mesos, ara em surten angines i com que tot significa alguna cosa, avui m'han dit que les angines són paraules que es queden al coll, és a dir , que no verbalitzo prou, vaja que xarro molt però el que veritablement he de dir no ho dic!

Serà veritat? diria que no... però hi pensaré una mica.

I mentre hi penso no paro, i si no paro m'extasio i si m'extasio sóc viva i sana!