Una estoneta de cara i una altra estoneta d'esquena (que em convé més)i quan he tingut les galtes prou enrojolades ,com la Heidi, i he calculat que ja estava prou arrebossada he agafat la bici i 40 minuts pedalant, més la parada tècnica de comprar "La Vanguardia" (si, sóc de Vanguàrdia els diumenges... que passa?)he arribat a casa.
M'he fotut una dutxa de desencrotament de la sorra que gairebé duia tatutada a les cuixes (lu que te anara sense tovallola) i just després, a l'hora que la canalla i els padrins berenen, m'he fet un dinar sanet descompensat amb el gelat de stractiacella que quedava al congelador.
I ... ara em llevo... embolicada en un llençol al sofà, encarcarada de l'esquena i amb escalfor encara a la cara (m'he estalviat una parell de "toallitas" bronzejadores per la boda de divendres), i són les set de la tarda i els plats per fregar, i el barça no se si ha marcat cap gol que no he sentit els veïns cridar, i el ppt de dimarts que avui hem volia començar a fer encara està per començar, i i d'aquí a no res he de ser sopant un altre cop prop del mar ...
i si, si això és la guerra que no vingui la pau!
(visca aquesta tardor amb esperit de primavera!!!)
1 comentari:
VISCA!!!
(qui diu que la tardor és trista!???)
Publica un comentari a l'entrada