Cursa de les dones
sopar japonès.
Bona nit
quan diries em quedo.
Kilòmetres
a canvi d'una abraçada que no te preu.
Felicitat per algú
que s'ho mereix més que ningú.
Sopars de tapes
i converses sobre boires.
Nova gent
i viatges inesperats.
Pisos plens de pols
amb armaris renovats.
Qüestió de prioritat?
o qüestió de felicitat.
(foto, cursa de les dones de l'any passat, enguany no teníem fotògraf)
diumenge, 28 d’octubre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Jo en sé d'una que també s'ho mereix això de ser feliç... I tot arribarà.
Petons, molts.
Publica un comentari a l'entrada