Acabo de tenir una conversa, una trucada que havia de ser divertida i que ens hem acabat qüestionant coses...
L'enveja ens pot fer mal (pq ja ens he n'ha fet una vegada)
La ignorància el pitjor dels desprecis
però
la venjança un plat que se serveix fred.
Però a mi, de moment, ningú em traurà la sensació de feina ben feta.
i pq rebre això de bon matí em plantifica un somriure a la cara durant tot el dia i si demà algú te enveja que li rebenti per dins :
"Que canyera nenaaaaaaaaaa! quina i·lu!!!
ànims! que ets la més millor! De veritat guapa, no saps l'emoció que em fa veure que has lluitat per un projecte que val la pena, que te n'ha ensortit contra viento y marea i a sobre amb CUM LAUDE.
T'estimo, molt".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
quanta raó tens! ...vull que siguis conscient que la teva empenta ens tiva a molts altres (jo entre ells), no afluixis d'estirar amb tota la força que duus que jo apretaré més el nus que ens manté junts...em tens pel que et faci falta, ja ho saps.
Petó gran!
Caram! això del nus és una metàfora que m'agrada molt. Sobretot en aquetes èpoques en què tot és liquid.
Publica un comentari a l'entrada