diumenge, 30 de desembre del 2007

Enfortiment de l'ànima i un PS


iiiiaiiiiiiiiiiiiiii

Bon diaaaaaa, quina hora és??? macasundena! no pot ser!! Un dia, i un altre, i un altre que em llevo a aquella hora intempestiva que ja és el pic del migdia, però quin tip de dormir maredéusenyor!.
El cos se'm neguiteja i em demana que li presti atenció, de vuit dies quatre l'he tret de festa: he ballat més aquesta setmana que en els darrers dos anys, aidéumesenyor!. I d'avui no passa que sortim ell, jo i la meva ànima a córrer i/o pedalar una estona a enfortir musculatura i esperit, que si una està de fluixera l'altre està content i se que, pel meu bé, els he de compensar!

Ahir vaig prometre al meu germà, i amb la "família" no s'hi juga, que entrenaria fort per poder acabar (a c a b a r !!!, eh? ) la Mitja de Granollers d'aquí a un mes. Per tant incorporarem, de nou, la disciplina dels horaris i de l'esforç a la meva vida, intentant-ho equilibrar amb aquesta alegria que darrerament em dóna l'esperit....
...del vi?


iaiiiiiiiiiii


(ps. ho confeso: he tornat al BKN i, aquest cop, no hi havia espentes, ni massa fum, la gent era tirant a guapeta i sobretot, em vaig fotre un tip de ballar. Tot i això no renego ni un punt ni una coma del que vaig escriure el dia 16/12, jo al cap i a la fi no parlava del fet, parlava del concepte, eh?)


2 comentaris:

Jordi ha dit...

Acabar la Mitja de Granollers és "fàcil". Acabar-la dignament ja costa més.

Et comvido a que ho facis de la segona manera. Recompensa !!!

DES DEL BALCÓ: ha dit...

Ja em dono per compensada si l'acabo!. Mai he fet un resultat digne. Ser-hi ja és molt!