La Rodoreda

Ahir vaig anar al teatre, dues vegades en quinze dies. Un retrobament amb les arts escèniques amb les quals no se ben bé per què havia renyit.

Ahir "La Plaça del Diamant" al TNC, 4 hores.
Vist així n'hi ha per marxar corrent, jo ja em resignava a fer una capcinadeta de tant en tant. L'única obra de teatre llarga que he vist i suportat estoicament i amb certa alegria ha estat la passió d'Esparreguera, i val a dir que el secret és que el meu "marit" fa de Sant Pere, ves.

Doncs ahir vaig sortir del TNC a les 12 de la nit gratament sorpresa:
1. Les entrades eren un regal per haver treballat durant uns anys a l'IEC i a la Fundació Mercè Rodoreda.
2. La Rodoreda és dramàtica i retorçuda, la punyatera, però brillant.
3.escenografia, la música, la velocitat que va agafant la peça, els punt d'humor que t'enganxa, els actors (t'oblides per sempre més que La Colometa te la cara de la Sílvia Munt), la companyia dels que hi vam anar, tot!

Tot em va agradar!

ps. A la foto, la Passió d'Esparreguera. Encerclat, el millor "marit" del món.