dilluns, 10 de desembre del 2007

Una imatge més que mil paraules

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Imma! guapíssimaaaaaaaaa!!!
Que si no "existiguéssis" t'hauríem d'inventar!!!!!
petonets
Marta

Anònim ha dit...

Es el que et mínim que et mereixes!!!
Mil petons
Anna

Anònim ha dit...

Què txules les fotos!!!!

insisteixo, quan quedem per cantar!???

anna

Anònim ha dit...

Jo també vull cantar!

quines fotos més xules!!!
Abraçades!

DES DEL BALCÓ: ha dit...

Marian,
i les teves fotos??

Anònim ha dit...

et mereixes això i més!! ...deixa portes obertes per a que els sentiments surtin en desbandada, belluga sense parar fins a que el moviment sigui imperceptible a la retina humana, toca el piano fins que sonin les melodies esperades...perquè tot això és la Imma i per això t'apreciem tant!!!

Anònim ha dit...

Bé. Un quasi clàssic per avui. Dels Sopa:

No és senzill saber cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor

Camins que ara s´esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous


FELICITATS

Anònim ha dit...

Un mirall esquerdat li dirà: «Ja et fas gran.
Com ha passat el temps! Com han volat els anys!
Com somnis de jovent pels carres s'han perdut!
Com s'arruga la pell, com s'ensorren ells ulls!...»

DES DEL BALCÓ: ha dit...

Gran veritat els ulls esfonsats! només cal veure que de les 300 fotos d'aquest cap de setman 298 surto amb els ulls tancats. Això de les arrugues, el marqueting ens ha fet un gran favor, es veu que ara són línies d'expressió! (i sobretot les del riure). El que no estic gens d'acord que s'han perdut els somnis! això mai!