34

Som grans, oi?
Quan continues tenint la sensació que et sobra la força i et falta el temps,
creus que no pot ser.
Quan penses que encara està tot per fer i tot per viure,
creus que sempre com com ara.

Quan mires la cara de qui seu amb tu a la taula i veus:
en cada mirada, confiança;
en cada somriure, agraïment;
en cada ma, una festeta;
en cada braç, una abraçada;
en cada orella, una conversa pendent;
en cada ull, una admiració;
en cada llaví, un petó.

Només l'enyor dels qui no hi són ens demostra que ens hem fet grans i que som aquí per riure i sobretot per viure.
Ho crec i ho vull compartir.