El gust amarg d'aquella vella sensació, em desperta, a trenc d'alba.La humitat calenta de la meva boca, em desperta, a mitja tarda
El fred, sempitern, s'apodera de mi: una vegada i una altra.
El sol de febrer, em pren i em recupera.
La rapidesa d'uns dies m'enlluerna
M'ofusca aquell minut que mai s'acaba.
Buscarem l'equibri
al punt mig:
prop del cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada