No és el títol d'una novel·la

Diumenge 27/07/08 - De Mallafré a Saboredo

Ens llevem amb més son de la que ens vam anar a dormir. Cap dels tres ha aclucat massa l'ull. A La Pobla és festa major i els 300 metres que distancien entre casa el Sergi i el ball a la plaça són massa curts. A les sis ha acabat l'orquestra (potser era un grup però orquestra queda més de festa major, trobo) i a les set ja estem de peu.
Últim retocs a les motxilles, cotxe i cap al pàrquing d'Espot. Escoltem música. No hem dormit però estem contents. Deixem el cotxe, són gairebé les deu del matí, agafem pals i pugem fins a Sant Maurici.
Refugi de Mallafré. Aquí comença la ruta, recollim forfaits i la gorra, ens diuen que a Amitges ens donaran mapes i els sacs. I ara si... ja hi som!!! Comencem a esbatanar ulls que ja no aclucaran verdor fins cinc dies després. Pujar a Amitges se'm fa pesadíssim, coi de pujada!! i coi de Marta, com tresca!!! ja podia dir ja que l'hauríem d'esperar... i resulta que ens passa la ma per la cara a la primera de canto!. Sergi... ens hem fotut grans!!!???
Descans a Amitges i cap a Saboredo. Parada i fonda a les 4 de la tarda.
Saboredo... doncs és el Refugi més rústic-mústic. Amb un Guarda curiós en la forma, oportú en les paraules, cuinar virtuós, manetes i que escolta IcatFM. Amb un paisatge fantàstic i tranquil que ens brinda l'oportunitat de banyar-nos i fer migdiada vora el llac. I ... tres burros i un gos preciós.
Som pocs i fem tertúlia tots després de sopar, vèiem acabar-se el dia, apropar-se la boira i... els mosquits! Sort de la manta, eh??

Dilluns 28/07/08 - De Saboredo a La Restanca
Tenim tema per parlar tot el dia i tot el que queda de setmana! i surto de Saboredo que salto enlloc de caminar. Però les forces en minven, poso dos cops el peu en mig del fang i se m'enfonsa la cama fins al genoll, he de caminar amb una sabata i una espardenya (literalment) i abans d'arribar a Colomers m'agafa la primera i única pàjara! m'agobio i no puc. Fem un petit recés, vora el refugi ens mengem el pic-nic que amb més carinyo que consistència ens ha fet el Julián. No tinc ni gana.
Passem el Port de Calders i més endavant el Coll de Crestada (sota els peus de l'imponent Montardo). I davallem cap a La Restanca... i pedres, i pedres i quan sembla que ja hi arribes, més pedres, i més baixada i més pedres... i el desgast mental de que l'endemà s'ha de refer aquesta hora i mitja de camí. Tinc ganes d'arribar ... porto dos nits sense dormir i un gairebé sense menjar.
A La Restanca hi ha molta gent 80 persones!! una generació de gent... al costat de Saboredo això és les Rambles... i només hi ha una dutxa (freda, és clar!). La Marta i jo ens solivantem i ens banyem mig en boles al Lac dera Restanca (2010 m) està gelada!!! cridem, riem i muntem algun petit xou.
I jo... a les 20:20 ja dormo.

Dimarts, 29/07/08 - De La Restanca a l'Estany Llong
Avui és Santa Marta... i quin dia que l'hi espera! Sobre el mapa és el recorregut més llarg amb el Contraix de regal!
Ens llevem amb boira i tot i anar cautelosos i amb els ulls expectants ... ens acabem perdent... no vaig pensar ni res en els consells d'endur-nos un GPS!!! (merci Pasqual!) cosa que, evidentment,no vam fer! De fet, vam acabar malbaratant un parell d'hores... ja que vam descobrir que havíem donat el tomb sobre nosaltres mateixos i havíem tornat enrere... ja semblava estrany que el sol donés tantes voltes en tant poca estona!
aissss el Contraix com vaig patir... a l'alçada de les llàgrimes del O'Cebreiro (2005) vaig cridar amb veu alta "que jo no havia vingut al món a fer hits"!!!!! :)
A les vuit del vespre estabornits de cansament, bruts i suats sopem a l'Estany Llong... la gent ens mira... pobres desgraciats...pensen. Venim del Contraix... pensem.

Dimecres, 30/07/08. D'Estany Llong a Colomina.
Etapa curta, fàcil, divertida i maca. Recordo això. És el nostre dia de descans. Ens ho mereixem. La Marta torna a agafar la directa...i el Sergi no parar d'olorar la proximitat a la seva terra i ara, que se sap amb bateria, es torna boig amb la càmera.
Recordo el refugi, de fusta, amb les finestres rosa... bonic i tot. Som els primers d'arribar, tenim el privilegi d'una dutxa calenta i neta! Mengem, bevem, parlem, riem, ens avorrim, fem fotos, i juguem al parxís. A fora fa un vent de mil dimonis (el vent venta, ho sabíeu?).
Una mica abans de sopar arribem dos nois que havíem conegut, gairebé esporàdicament a Saboredo, sopem plegats i riem, riem com bojos i ens fem amics com si ho fóssim tota la vida i surt la que quedarà com la frase dels Carros "no se notó en Saboredo"*. I acabem la nit contents i mig entonats de vi i moscatell. Estem a 2415, com si fóssim al cel. Ens sentim contents i ens sabem feliços.

Dijous, 31/07/08 - De Colomina a Mallafré
Les sensacions de les darreres etapes tenen aquella cosa de contradicció. Inicies una travessa per poder-la acabar i just quan l'acabes ja enyores ... fins i tot el pes de la motxilla.
Sortim de Colomina una mica abans de ls 8 del matí, un cop passem la Collada de Saburó (que la Marta, la punyatera, la puja rient!!! serà possible!!!) tot fa baixada. Torna a ser una etapa (com totes) que fa embadalir, de Colomina a Blanc ens acompanyen: l'estany de Colomina, de Mara, de Saburó, de Cap de Port, de la Llastra, Negre de Peguera, de la Coveta, de Trullo i de Tort de la Peguera.... un espectacle!.
Tornem a Mallafré, per la pista, cap cots, contents i tristos, se'ns fa massa llarg. I arribem a Mallafré i ... s'ha acabat!

I com aquell dia ... avui 20 dies després enyoro la muntanya, el Sergi i la Marta, el sac, les frases cèlebres, no tenir cobertura al mòbil i saltar de cop quan entrava un missatge, no mirar-me al mirall, dormir arreplegats i riure, caminar i xerrar.

(* Aclareixo: "No se notó en Saboredo" no és el títol d'una novel·la. És la frase que explica una situació divertida, curiosa, maca i que sorgí en un moment de complicitat a 2500 m... allà a la muntanya)