Vaig fer el Camino de Santiago, per primer cop, l'agost de l'any 2005. Fruit d'una sèrie de circumstàncies curioses, dos caps una mica desconeguts, un de l'altre, i immadurs, ambdós, va sorgir la idea de fer el Camino amb bicicleta i des de Roncesvalles.Les sensacions al fer-lo van ser moltes... molta calor, molt d'esforç, molta gent coneguda, molts llocs curiosos.... però de tot allò recordo que vaig tornar amb ganes de menjar-me el món, en sentia forta, neta, guapa, feliç i havia marxat amb un mig desconegut i vaig tornar amb un amic de veritat.... ... em setia capaç de tot!
Poc em pensava que des d'aquell moment tantes coses bones i dolentes acabarien passant, poc em
pensava que el que venia no era un camí recte i ple de senyals que et guien cada pas , sinó corbes anguloses, planures de placidesa i desnivells de vertigen, però sobretot ple de velocitat, massa velocitat.I ara hi tornem, a buscar un camí recte i ben assenyalat per anar-hi a peu, a poc a poc, per gaudir de la conversa i rebentar bombolles, per tornar a suar, per dormir amb pudors , per tornar a conèixer món, i gent del món, per descobrir nous paisatges, per tornar ... i a poc a poc ... menjar-me el món!
Good way!
